L'angoixa no pot ésser més grossa.....

L'angoixa no pot ésser més grossa,
cada dia que passa el tinc que lluitar,
per que no em pugui trair i arribar,
al demà sense fer cap destrossa.

Enmig del ulls se m'ha clavat,
una idea molt i molt fitxa;
no hi ha res que me pugui llevar,
allò que el meu cor té necessitat.

La meva vida segur jo donaria,
ho juro, sense reserva amagada,
malament només fos una vegada,
estimar-te, amb tota la bogeria.

No puc consentir de cap mena,
que el meu sentiment ardent,
s'haguí de acabar perdent,
com després del foc tot resta.

Quan penso en l'alegria,
que jo et podria donar,
no puc més que rebutjar,
les cruels normes de la vida.

Qualque vegada necessari seria,
poder ben bé enviar a rodar,
tot allò que obliguen a guardar,
els consells de la hipocresia.

No hi ha dret, no n'hi ha,
a haver de viures ofegats,
per els pensaments amargats,
dels qui el goig no tenen a mà.

No hi ha, per el pensament, llibertat;
ni per això, ni per altres quimeres;
només hi ha moltes bugaderes,
que a la gent van coartant.