A Joaquim Maria Domenech, el meu mestre.

En Joaquim Mª Domènec, era un gran home. Pertanyia a la Marina, y estava destinat a la Base Naval del Port de Sóller. Cada dia anava i venia de la seva feina en el tren de Sóller. La resta del dia el dedicava a fer lo que mes l'hi agradava: escriure i llegir, llegir i escriure. Escrivia de tot: poesia, prosa, teatre, periodisme..... era un autèntic monstre de l'imaginació.

El vaig conèixer a Radio Popular els anys cinquanta i aleshores estava al voltant de la seixantena d'anys.. Però era conegut per tots els medis periodístics, radiofònics, i culturals de l'illa de Mallorca. Era una persona a qui la feina l'hi retia. Per qui no l'hagués conegut, semblava una mena d'escriptor per encàrrec , però no, lo que passava era que el seu cap filava molt, i això juntament amb la seva experiència personal, el convertia en lo que dit al princi: un monstre de l'imaginació.

La mostra de lo que dic els ens dona el fet de que els diumenges, a la Radio s'emetia un "magazine" (com es diria ara), dins el que hi havia cada vegada una pesa de teatre breu, que en Joaquim escrivia. Be, ido, a vegades se llegia l'obre mentrestant en Joaquim anava teclejant a la maquina d'escriure, i passàvem els fulls escrits per baix la porta del locutori.

Les seves cròniques esportives, sobretot les del futbol, feien la joia de tots el seus incondicionals. Tan les que es donaven per la radio, com les que sortien als diaris, tenien un públic molt definit que l'hi encantava la seva lectura. I es que en Joaquim les hi posava un estil molt diferent dels altres crítics o periodistes que també feien les mateixes tasques. Les adornava amb una prosa rica i molt acurada, que no era lo habitual a els escrits esportius.

Per aquells anys, lògicament, en Joaquim escrivia en castellà. Era impensable que es pogués escriure en català. La censura s'encarregava de vetllà per la puresa de la llengua del "imperio". Ja ho sé jo, que vaig rebre les pressions del lloctinents del Sr. Fraga, aleshores Ministre d'Informació i Turisme per haver posat en antena una de les rondaies Mallorquines d'en Jordi d'es Recó.

Una vegada, a L'Almudaina, periòdic que després es fusionaria amb el Correu de Mallorca per dona lloc a l'actual Diari de Mallorca, l'hi varen encarregar que fes la crònica del Congrés Eucarístic que es feia a Felanitx. A les deu de la nit, en Joaquim deixava als linotipistes, que l'esperaven per a tancar edició, els fulls del original.

L'endemà al mati el Director del periòdic cridar en Joaquim, y el fer seure i .......
Havia fet una crònica molt al seu estil, relatava com el Bisbe havia oficiat la missa i lo be que ho havia fet l'escolania de Lluc amb els seus càntics, havia segut als seus llocs el Governador Civil, el Capità General, els Batles de Felanitx i de Palma, i totes les autoritats "religiosas, civiles y militares", tal com era costum per aquells anys.
El Director acaba dient: Es una de les millors cròniques que he llegit en la meva vida, però ....... es una llàstima que plogués i que el Congres se suspengués Joaquim.......