Cercador
Ens està escapant el temps.....
Un relat de: ajfusterEns està escapant el temps,
implacable com ell tot sol,
com l'ocell que pren el vol,
i no ens deixa, de felicitat, gens.
I de bades correm darrera ell,
fa més via que nosaltres,
i malgrat li donem voltes,
entretant ens tornem vells.
Es un cavall jove, desbocat,
sense cap clar objectiu,
només sap que es un fugitiu,
i no té cap mirament esbrinat.
No hi ha forma de aturar,
per que no té una idea altre,
de lluny anar a romandre,
a on no tingui que pensar.
Ens pren rebent tot el goig,
que podria molt bé donar,
si sabéssim com poder aturar,
aquest animal tant boig.
No hi podrà, ben segur, algú,
tornar a tenir l'oportunitat,
tot allò que se haurà deixat,
no podrà tenir-ho ningú.
Comentaris
-
esta be...[Ofensiu]AnNna | 22-06-2005 | Valoració: 8
ejejej! m'agrada! quina ràbia el temps que corre i corre, eeh?! qui pogués aturar-lo en algun moment contat! aniria tant bé... i és que quan veus que gastes dies i dies sense fer res, esperant el moment per a fer allò que vols... t'adones que has perdut hores, i que has llençat part de la teva preuada vida a les escombraries...
m'agrada, sip...
aquest temps que és com un cavall... gran comparació!!!!
molts petons!!!!
AnNna
l´Autor

24 Relats
56 Comentaris
33841 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.
Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Això s’acaba (Epíleg 1)
- Això s'acaba (fi)
- Això s'acaba (V)
- Això s'acaba (IV)
- Això s'acaba (III)
- Això s'acaba (II)
- Això s'acaba......
- Han tancat el Cafè Moka. (Dedicat a Conxa Forteza )
- No te miro i te veig.....
- A Joaquim Maria Domenech, el meu mestre.
- El triangle del record
- L'angoixa no pot ésser més grossa.....
- Ens està escapant el temps.....
- Tinc que fer esforços per no plorar..
- L'aurora