Això s'acaba (IV)

Be, hi trobarem la cadira sola. Aleshores varem començar les gestions per veure que passava i telefonarem a la meva filla gran, que ens va dir que la mara estava a casa seva, i que no la molestéssim, i va penjar el telèfon. Aleshores la meva filla petita me va dir que convindria que fes una consulta a un misser (advocat en la modalitat del català de les Illes) per veure com se havia de manejar aquella situació.
Així heu vaig fer, i me digueren que ja que estàvem empadronats a la casa de la filla petita, no calia fer res més que esperar a veure com se esdevenien les circumstancies.

Lo que si va passar es que la filla major, me trucar per demanar-me que l'hi poses un aval per demanar un préstec per fer modificacions a casa seva (ella vivia a un altre poble), i donat que la casa allà on vivíem amba la meva dona estava a nom seu, jo l'hi vaig argumenta que no podia hipotecar la meva capacitat de crèdit, ja que no sabia per on aniria el futur de tots nosaltres.

Jo vaig treure lo mes imprescindible per el dia a dia, de la casa, i vaig quedar a dormir i menjar a casa de la filla petita. Així pesaren dos mesos, fins que m'arribà una notificació del jutjat per la que me donaven compte de una demanda de separació per l'abandonament de la llar conjugal, i citant-me a judici.

Com us podeu imaginar allò me va caure con un cop al cap. L'advocat me digué que no passava res, que no me preocupes i no se quantes coses més, me digué que presentaríem els nostres arguments i que no passaria res. Varem fer la llista de tot lo que havia passat, l'agressió amb els ganivets, l'ingres a la clínica, la consulta del psicòleg, i totes les altres entrebancs que jo havia patit.

Clar que com que no havia trucat a les forces de seguretat, no hi havia part, només el testimoni de la filla petita; el psicòleg va dir que ell tenia per costum no declarar contra cap dels seus clients; dels meus passejos amb la cadira de rodes, les amigues no varen vole dir res; ......... Però va sortir la filla gran contant una historia de maltractaments, de infidelitats, i insults, que jo no vaig entendre de que anava tot allò. Aleshores me vaig trobar amb una sentència que l'hi donava l'ús de la vivenda, el dret a cobrar una pensió compensatòria, i jo a prendre fum ......

L'advocat me va dir que no me preocupes, que heu recorreríem davant l'Audiència, i que, segur, que allà endreçarien la sentencia. Però, això si, me va fer a sabre que l'hi havia de anticipa una quantitat per els seus honoraris, només tres-centes mil pessetes ........ Ja començaven les primeres conseqüències, i més ....... No va tardar molt el resultat del recurs. se confirmava en tot i per tot la primera sentència ..... Aquí, jo vaig posar-me nerviós i l'hi vaig dir al meu advocat que, res de lo que m'havia aconsellat havia sortit be.. tot havia anat a noris..... ni la primera intenció de anar-me a casa de la filla petita, ni la oposició a la demanda, ni el recurs a l'Audiència ....... Ell me va intentar calmar i vaig partir cap a ca meva ..... El sen demà, vaig rebre un comucació allà on el misser me deia que renunciava a seguir amb el cas i que l'hi pagues la resta de honoraris i que cerques un altre advocat.

Aleshores, me vaig donar de que faltava la execució de la part de la sentència que me permetia treure totes les meves coses de la casa que havia estat comuna, però aquell bon homo me va dir qui l'hi comanes el tema a un altre, ja que ell no volia saber res mes meu. Vaig cercar una altre professional que d'això no en tenia res, per lo que vengué desprès, i no vaig aconseguir que acabés lo que no estava acabat, amb lo que vaig perdre totes las meves pertinences de les que n'hi havia moltes que procedien dels meus avis.

Jo havia fet el gran disbarat de que la casa que varem aixecar els darrers anys l'havia posat a nom de la meva dona, i jo l'havia pagada tota. Vaig haver de cercar un altre advocat, explicar-l'hi el problema i, gracies que va esser lo suficientment llest per comprendre-ho molt be, i me va dir que heu trauria endavant, el manco els doblers que se podrien demostra documentalment que jo havia pagat. I jo, per una d'aquelles circumstancies de la vida, tenia tots el papers ben guardats a casa de la filla petita, i va anar de lo millor. Lo únic que no vaig poder resoldre era la recuperació dels objectes que provenien de els meus avantpassats, i que varen quedar en poder de la meva, ja, exdona.

Així vaig quedar, esperant la resolució de la segona part del plet, i que donada la seva complexitat no seria de solució ràpida.
(Seguirà....)