Cercador

Llista categories

Que el temps em dóni foc

Un relat de: Bonhomia

L'art es mou per les finestres,
la lluna minva cada cop més,
però jo no m'ofego,
deixo que el temps em dóni foc.

L'art a dins de casa
minva també una mica,
però jo m'aclaro
amb glops de temps agradables.

L'art és l'art
i la vida és la vida.
Però l'art és vida,
i la vida és art.

Creuo portes amunt i avall,
cap endintre i cap enfora.
Deixo que canti la vida,
i amb petits esforços
ella em cantarà.

Les lletres es creuen,
solitàries i en conglomerats.
Llanço la canya al riu
perque m'he cansat de pescar.

M'he cansat de pescar
perque no hi ha res per trobar.
Tot són fulles mortes
que l'hivern ha fet pansir.

Però jo no m'ofego,
deixo que el temps em dóni foc.

Comentaris

Afegir comentari

Ei company...agradable de llegir![Ofensiu]
Tocaterres | 11-05-2009 | Valoració: 10
Els comentaris dels 'amics relataires' ja diuen molt, així que jo em permetré el luxe de sols llegir-te i no comentar-te avui... un 10 però vinga :) Encantada de llegir-te.

Bona nit company*
1Cor1Sol.
Un cant a la vida![Ofensiu]
brins | 08-05-2009 | Valoració: 10
El teu poema és ple de reflexions positives.És ben cert que tot el que regalem a la vida ens és retornat, perquè allò bo que surt de nosaltres, ens retorna a la pell.

Una abraçada,

Pilar
Molt bon poema,[Ofensiu]
Romy Ros | 27-04-2009 | Valoració: 10
d'una vitalitat exquisida: que el temps em dóni foc i molta vitalitat per seguir creant i deixar que l'art m'envolti per tot arreu. Enhorabona!
Positivitat i confiança: "Ella em cantarà."[Ofensiu]
- | 27-04-2009 | Valoració: 10
Veig en aquest relat un intent d'assolir la calma interior, de donar-te permís per aparcar una mica la lluita quotidiana, oblidant les preocupacions i deixant que la vida, simplement, flueixi... de la mateixa manera que flueix l'art.

Però tot i optant per aquesta mena de "retirada" (Llanço la canya al riu perquè m'he cansat de pescar), no et situes en una postura derrotista, per exemple, sinó tot el contrari; aquesta renuncia al combat, representa una petita rebel·lia contra la adversitat, un acte de fe i de confiança en el futur, deixant "que canti la vida" quan, allunyant els maldecaps, et limites senzillament, a esperar que el temps et doni foc amb petits esforços. Una actitud positiva, en tot cas, i en certa manera, prudent.

No em sembla pas un mal plantejament, prendre's un descans de tant en tant, i deixar que les coses es vagin solucionant per sí soles
Però no t'hi acomodis massa, o no veuràs passar la musa...! ;)

Un petó
Vida combustiva[Ofensiu]
franz appa | 26-04-2009
Un poema d'un sinceritat directíssima i alhora d'una bellesa arrasadora.
Els temps ja ha donat foc a aquests versos, una vida combustiva que marca.
Una abraçada,
franz
Uauu![Ofensiu]
annah | 24-04-2009 | Valoració: 10
Un poema ple de reflexions!
Fabulós.

Hi ha frases boníssimes:
"Deixo que canti la vida,
i amb petits esforços
ella em cantarà."
"Però jo no m'ofego,
deixo que el temps em dóni foc."

Temps al temps!
Amb esforç la vida ens dóna el que necessitem.
Paciència i les paraules adequades, en el moment adequat, apareixeran; i podràs crear art, poesia.
I ens podràs regalar al plaer de la reflexió amb poemes com aquest!Gràcies!

Un petó enorme ensucrat amb art, temps i... vida!

Anna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514629 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >