Cercador

Llista categories

Quan l'enyor t'empeny enfora

Un relat de: betixeli

L'abisme de l'edat ens maltractava a tots dos per igual;
i ja ho sé que no era solitud
perquè hi havia amor i carícies.

Però erem tan lluny de comprendre'ns
que tots dos mastegavem pesadament aquell murmuri de pèrdua.

Tu enyorant camps d'oliveres,
jo enyorant una rutina amb pares de la mà.

I mai trobariem un camp prou ple d'oliveres,
i mai els pares apareixerien l'endemà.

Però, ni així, vam aprendre a ajudar-nos.

Comentaris

Afegir comentari

mmm, ...[Ofensiu]
OhCapità | 29-11-2022
El pas del temps, inexorable, impenitent a tot, ... i cert dolor que abraça des de dins

Aix ... quan mirem a bandes oposades!

Un plaer!
Amor...[Ofensiu]
Nil de Castell-Ruf | 27-08-2022
Un poema que traspua bellesa, sentiment i cert dolor inevitable. No hi ha prou amb l'amor, o amor que pot ésser enganyós disfressat de compassió. L'amor té molts matisos i endemés requereix quelcom més per a trobar la seva plenitud o estabilitat, el teu poema ho palesa..., molt i forca!
Solitud...[Ofensiu]
Prou bé | 26-08-2022
... en companyia!

Bonic poema amb molt de sentiment i reflexió.

Amb total cordialitat
Anyorança[Ofensiu]
Rosa Gubau | 26-08-2022
Quin poema més ric, Una sonoritat exel.lent, una anyorança compartida.

Preciós!.

Cordialment.

Rosa.
Error tipogràfic[Ofensiu]
kefas | 23-08-2022

Pares, olives i carícies.
No era amor, era Roma.
Distàncies[Ofensiu]
Marina i punt | 22-08-2022
Que trist quan hi ha amor però s'ha d'acceptar que la distància que ens separa és insalvable.
M'ha agradat llegir-te.

Salutacions

Marina
incompatibilitats[Ofensiu]
Atlantis | 22-08-2022
No sempre desitgem el mateix i per això a vegades la relació s' allunya. Hi ha solituds que no poden acompanyar-se. El poema és un crit de dol.
Les diferències, apropen o no?[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 21-08-2022 | Valoració: 10
M’alegra moltíssim llegir-te de nou. La teva poesia de frases llargues, d’una prosa poètica increïble, m’arriba directament a la vena. Penso en les diferències, si apropen o allunyen. L’amor sempre apropa. Però no sempre és així. Una forta abraçada i fins aviat!
Aleix

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >