Quan l'enyor t'empeny enfora

Un relat de: betixeli
L'abisme de l'edat ens maltractava a tots dos per igual;
i ja ho sé que no era solitud
perquè hi havia amor i carícies.

Però erem tan lluny de comprendre'ns
que tots dos mastegavem pesadament aquell murmuri de pèrdua.

Tu enyorant camps d'oliveres,
jo enyorant una rutina amb pares de la mà.

I mai trobariem un camp prou ple d'oliveres,
i mai els pares apareixerien l'endemà.

Però, ni així, vam aprendre a ajudar-nos.

Comentaris

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

305 Comentaris

89997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.