El tu de demà

Sota la sorra de platja,
la tebiesa del vespre
i encara endins
la teva veu.

Em parles i somrius
i jo només sé que em manques, ja ara,
que enyoro el tu de demà,
l'adult que seràs recordant les nostres tardes.

Però entenc, i sé que entens,
la importància d'aquests dies
de comprendre amb empatia
i de plorar abraçats, si cal.

Però vull, i sé que vols
guardar els nostres noms units per una veta
aquests dos noms que es buscaran
quan ja ningú recordi on han estat, tot aquest temps, les tardes.