L'escriptor: preguntes amb resposta

Un relat de: betixeli
Qui ha escrit el que està escrit?

Em faig aquesta pregunta i en la impulsiva resposta hi veig un home d'uns 40 llargs, de bon veure. Té un parell de fills, però no li roben ni un minut de la seva concentració; és més, el parell de marrecs son la font d'inspiració de moltes de les seves anècdotes que després infiltrarà en les novel·les i que la crítica aclamarà descobrint-hi aquest toc tan proper, tan familiar.

L'Escriptor té una dona, o no, a qui li importa això, el cas és que no planxa, no renta plats no porta els nens a l'escola i segurament toca algun instrument de corda. Això últim, però, ho fa en una altra vida o ja va néixer ensenyat, perquè tocar tampoc li roba temps, només ho fa entre capítol i capítol, per acabar d'ordenar les idees que tot seguit plasmarà sobre el paper.

L'escriptor que ha escrit el que està escrit, només escriu, mira per la finestra, absorbeix idees i segueix escrivint.

I un cop descrit el pensament me n'adono de l'absurditat que acabo d'escriure, perquè realment és impossible intentar estereotipar la figura de l'escriptor.

Potser seria més encertat definir aquest prototip com la figura de l'escriptor publicat i nominat a ser el best-seller de l'any, però aquesta figura només és un de tants entre totes aquelles mans que escriuen, a casa, al metro, sobre la rentadora, recolzant la llibreta sobre el genoll esquerre a classe de termodinàmica 2 o fent equilibris per reescriure, sobre el coixí, aquella part de poema que no els hi acaba de fer el pes.

Així doncs, re-formulo la resposta: L'escriptor és i, a vegades, escriu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

295 Comentaris

91761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.