Cercador
Estimar-se com s'estima la gent normal
Un relat de: betixeliUna mà subjectava el mòbil,
ho sé perquè els mòbils no suren sols a 160 cm del terra, en posició horitzontal.
La teva mà subjectava el mòbil,
ho sé perquè el mòbil suspès a 160 cm del terra duia el meu cor dibuixat.
La teva boca besava els meus llavis.
ho sé perquè era una boca unida a un cos, que en una extremitat hi subjectava un mòbil amb el meu cor dibuixat.
I sé que eren els meus llavis perquè, creu-me, no em cal cap aplicació per a saber aquestes coses.
Els teus ulls responien mentalment el següent missatge, ho sé perquè els meus es perdien sense saber on havien d'aterrar.
I ha estat llavors, amb els ulls a la deriva i els llavis aterrant en un aeroport sense benvingudes, que he decidit obrir-me un perfil de Facebook i començar-te a estimar com s'estima la gent normal.
ho sé perquè els mòbils no suren sols a 160 cm del terra, en posició horitzontal.
La teva mà subjectava el mòbil,
ho sé perquè el mòbil suspès a 160 cm del terra duia el meu cor dibuixat.
La teva boca besava els meus llavis.
ho sé perquè era una boca unida a un cos, que en una extremitat hi subjectava un mòbil amb el meu cor dibuixat.
I sé que eren els meus llavis perquè, creu-me, no em cal cap aplicació per a saber aquestes coses.
Els teus ulls responien mentalment el següent missatge, ho sé perquè els meus es perdien sense saber on havien d'aterrar.
I ha estat llavors, amb els ulls a la deriva i els llavis aterrant en un aeroport sense benvingudes, que he decidit obrir-me un perfil de Facebook i començar-te a estimar com s'estima la gent normal.
l´Autor

113 Relats
305 Comentaris
89842 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten