El caos d'una vida

Quan la nit és tan fosca que les pors s'hi troben bé,
m'apareixen els teus ulls clavats en la meva nineta.

Uns ulls de fang que no saben qui sóc
que desconeixen les meves ferides,
que em veuen per primer cop
i em despullen de mentides.

M'apareixen davant meu,
amb aquell teu mig somriure
que vaig descobrir un matí
i que em va donar pistes per viure.

Uns ulls que em van perforar la mirada
i desapareixien més enllà, buscant l'ànima.
Bellugadissos en la quietud del qui et mira,
de debò,
per primera vegada.

Uns ulls que em preguntaven "què et passa?"
i a una pregunta tan senzilla,
el caos d'una vida s'hi bolcava,
el caos d'una vida
s'hi feia llàgrima.