Cercador

Llista categories

La piscina buida

Un relat de: betixeli

Esquivo l'hivern,
ignorant el fred que m'escala les cames.

Estripo les fulles gebrades,
que viuen de puntetes als camins enfangats.

Defujo les ràfegues ventoses
la neu a les botes
el cel de desembre
i el mar enfadat.

Somio les primaveres
tardes al terrat
les cues al trampolí
i els berenars a l'ombra.

Però llavors aixeco el cap i tot torna.
El desembre enfadat
el mar a les botes
les ràfegues de cel
i la neu ventosa.

Tot m'ho recorda, ella,
irrompent en majúscules en els meus pensaments.
Allà resta, buida, la piscina buida,
allà resta, immòbil
esperant el pas del temps.

Comentaris

Afegir comentari

Efectivament...[Ofensiu]
Montseblanc | 03-02-2017
...poques imatges hi ha tan "desagradables" com una piscina buida, a mi em fa por i tot. No és només que "faci hivern", fa la sensació d'abandonament, de desgracia sobrevinguda, de mort... M'encanta com escrius, transmets molt.

l´Autor

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >