Cercador
Totes les paraules compten
Un relat de: betixeliM'havies demanat ajuda sense necessecitat d'acabar la frase, m'havies preguntat si estava bé, m'havies dit t'estimo i, en aquest cas, si que et feia dir totes les lletres; perquè fos més de veritat, perquè fos més com en les parelles normals.
Un dia em vas dir que no volies viure més i, preventivament, vaig esborrar les lletres de “morir” de l'abecedari. I llavors, llavors ja no vas poder dir mai més t'estimo.
Comentaris
-
Curt, intens i profunt[Ofensiu]aurora giménez padilla | 17-11-2016 | Valoració: 10
Tres paraules són suficients per definir aquest bonic relat.
Enhorabona! -
No hi ha manera...[Ofensiu]Montseblanc | 10-11-2016 | Valoració: 10
...sempre em deixo la valoració... Ara, sí.
-
Biogràfic... ostres...[Ofensiu]Montseblanc | 10-11-2016
Precisament fa un parell de dies que vaig mirar la pel•lícula “La teoria del todo” sobre la vida de l’Stephen Hawking. Quan ell ja no va poder parlar ni moure’s, la seva dona li senyalava les lletres en una mena de pissarra i ell parpellejava... Em va semblar tan cruel la vida amb algunes persones... I ara tu expliques una cosa molt semblant... Dius molt amb poques frases. Les paraules justes per fer-te entendre i per fer-me esborronar.
Gràcies per compartir-ho!
-
Cop de punny[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-11-2016 | Valoració: 10
Un relat breu, brutal, que diu tantes coses! He vist la meva amiga del barri del Baró de Viver de Barcelona, sordcega, que parla tocant els dits del seu marit. que difícil és viure així! Enhorabona per parlar d'aquests temes. Una forta abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
92400 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten