Quan em mori si hi ets

Un relat de: llacuna
Quan mori, mira'm com una eruga amorosa que ha iniciat el camí de la transformació. Mira els meus senyals de força dins la meva dissolució. Seré una altra, i m'estic dibuixant. Mira'm amb visió de futur, que no t'enganyi la meva expressió de cansament, els sons guturals que faci, la meva mirada perduda. Estic en transformació i seré una bella papallona en algun lloc remot.

No t'aferris a qui soc, ni em comparis amb qui era, mira'm amb llibertat, com un vent que bufa al cim d'una muntanya que no vol ni podrà ser tancat en cap caixa.

No et demano que en facis un espectacle tampoc. Bé, potser fes el que puguis, però ja que ara t'ho puc dir, ho faig.

Comentaris

  • Un cant[Ofensiu]
    Prou bé | 16-01-2024

    Un cant d'esperança en el record!
    Amb total cordialitat

  • Jo anava baixant..[Ofensiu]
    kefas | 08-01-2024

    .. per si trobava una mica de claror. Avui no és el dia.

  • El trànsit de morir... i de viure, potser, una altra vida.[Ofensiu]
    histories_medievals | 06-01-2024

    Crec que he entès lo essencial d'aquesta vida.

    Tracta d'una papallona que es mor i que vol fer una altra vida en una altra realitat, i que no vol que els qui es quedin enrere la mirin amb enyorança.

    Espero que trobi en la altra vida, la papallona, la pau i la felicitat que vol tornar a trobar.

    Ens veurem per Relats, sobretot si fas altres relats.

    Salut i sort!!

  • Una mirada...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-01-2024 | Valoració: 10

    des d'una altra dimensió. L'ausència del cos, la tranformació eterna d'una ànima lliure. Un poema que expressa un bon desig i una gran realitat.
    Excel.lent Llacuna.
    Rosa.