Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda cercava en Arman Obiols, segons la biògrafa de l'escriptora, una mena de guia suprem literari, deixant de banda la seva suposada necessitat de ser estimada, que per la missió economista en què la va introduir la seva mare, no em sorprèn pas. Necessitava tenir la sensació de l'empara d'algú que considerava, en aquella visió feminista del segle passat, perquè crec que només per l'impuls a l'hora de dur la seva vida, la Mercè Rodoreda, va ser feminista, amb més capacitat literària que ella, que al cap i a la fi no havia pogut estudiar tampoc i en certa manera era normal que percebés aquesta mancança.

El que penso sobre això és que si va permetre que en Obiols fos el seu guia, devia ser perquè intuïa que la coneixia prou, segur que menys del que ella s'hi podia oferir, és clar, però prou. I és que a l'hora d'escriure, que negatiu deu ser el guiatge d'algú que no et coneix de res o que navega per mons, que encara que tu no detestis, tampoc són la teva aigua diària.

Quina por que immersa en el sentiment de sentir-se menys, i poc empoderada, et deixis arrossegar per algú que en un moment donat has posat en un pedestal, com tots, enderrocable.