Impertinències patriarcals

Era un matí assolellat, dolç, harmònic, de reminiscències de la infantesa, ple de rialles, de brill. Vam entrar a l'espai natural, trepitjàvem suaument l'herba. Sentíem l'aleteig dels ànecs que aixecaven el vol a la llacuna, segur que en sentir les nostres passes. Caminàvem lentament per un sender, i de cop, algú va trobar una trampa. En R ens va explicar que se la devien haver deixat per accident. Aquella trampa era utilitzada per atrapar petits micromamífers i fer-los un seguiment. N'hi havia de diversos tipus, ens va dir que les orelles dels ratolins de bosc no eren igual que les orelles d'altres tipus de ratolins per exemple, tot i que ell no ho coneixia gaire. El seguiment es feia com a una col·laboració externa amb el Museu de ciències naturals de Granollers i el trampeig es feia a diverses zones del territori català. Tinc una mica de dilema entre els estudis i deixar els animals tranquils, però en R, ens va assegurar que els animals un cop examinats i examinar volia dir moltes coses, eren alliberats i que a més, se'ls posava una mica de cotó a la caixeta per si caiguessin de nit que estiguessin abrigats i no morissin d'hipotèrmia. Tot molt delicat i curós, em va semblar. Però de cop i volta en R va canviar el to del discurs i ens va explicar que entre altres detalls que havien d'observar en els ratolins hi havia el fet de fixar-se si els ratolins tenien els testicles crescuts i o si les ratetes estaven foradades. Va fer servir aquesta terminologia, biològica, patriarcal, i sexista i en acabar li vaig dir. I els ratolins, no us mosseguen? Perquè si jo fos un ratolí, segur que us mossegaria. La veritat és que sembla que estudiar acabar suposant fer als animals les mil i una i observar tota la seva fràgil intimitat. I sense cap afectació pels meus comentaris em va contestar. Sí, sí, de vegades ens mosseguen, i tant!