La nina de drap grisa

Un relat de: llacuna
És allí, dins d'una proveta, esperant a sortir, té els ulls tancats i l'expressió trista. El seu cos és gris i immòbil, sembla una nineta de drap sense gairebé formes, només el garbuix d'un cos. Si pogués trencaria la proveta i la portaria a un prat verd on li toqués el sol, crec que li canviaria aquest to de pell i li esdevindria més torradeta. Li compraria un barretet de palla i la miraria tot somrient per interpel·lar-la a què ella també ho fes.

Pobra nina grisa i encristalada! De fet, l'únic de bo és que sé que encara ha de néixer que ha de sortir d'allà on és, que el seu estat és temporal, però no treu que em faci patir. Crec que dins la proveta també hi ha aigua, no ho puc afirmar del cert, però de vegades observo unes bombolletes que durant uns segons i s'esvaeixen, passa per una situació realment difícil.

Sé que no puc fer res per tu, només esperar, t'hi acompanyo, my little girl of blues.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer