M'està costant sortir de la merda

Un relat de: llacuna
La merda soc jo i jo soc la merda. Els meus aliments, allò que resta d'ells. Fan mala olor. I quina importància tindria l'olor uns quants, molts segles abans. Em sembla recordar, tot i que potser, no és una informació precisa com els francesos anaven carregats de colònies. Devien començar ells a generar l'autoodi. Però i abans, en cap moment l'ésser humà ha valorat la seva merda? Deixant de banda la higiene,

Com rebutgem el que som! Serà que no ens coneixem o que ens coneixem massa? Serà que no ens coneixem. Si tots som meravellosos i també la nostra merda! Hauríem d'estimar la nostra merda.

Al final, com de bona és! Emportant-se la mala olor que podria ser dins nostre, o altres residus que el nostre cos no suportaria.
Però i la merda dels altres? Això ja costa més. Els altres. Qui són els altres?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer