Cercador
Quan els homes ens estimàvem
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Quan els homes ens estimàvem
Fora feia fred quan els homes ens estimàvem en les coves que anomenàvem llars; sempre a recer de tots els vents del món i a l’espera del sol que banyaria les pedres. Fora feia fred, però a dins ens estimàvem i no pensàvem que acabaríem així: desbocats, provant d’equilibrar-nos entre esperits de rostre desencaixat corrent en desbandada. A dins ens estimàvem i ens teníem, i a les parets hi van néixer els signes que després algú titllaria de divinitats, sense saber i sense entendre que érem nosaltres.
A dins ens estimàvem i vam fer que les parets parlessin, i ens hi vèiem i així sabíem que era la nostra llar. A fora, tots els vents del món espetegant entre branques mentre nosaltres, a dins; amb murs de pedra i focs que feien la llar.
Ningú no entendria avui que, al principi dels temps, molt abans que escollíssim els mots i ens anomenéssim homes, nosaltres érem les deïtats que omplien els racons de llars i que crèiem en les nostres pròpies mentides, sense escurar-nos la gola ni estrènyer-nos el nus de la corbata davant dels cants i crits dels nous Déus. Ningú no entendria avui que antany ens estimàvem a dins de les coves que anomenàvem llars i ara no fem res més que intentar recitar amb el cor com un pinyol les lletres que ens han ensenyat els nostres pares per provar d’estimar un tros de cel que mai ens respondrà.
Fora feia fred quan els homes ens estimàvem.
Signat:
Mateu
Fora feia fred quan els homes ens estimàvem en les coves que anomenàvem llars; sempre a recer de tots els vents del món i a l’espera del sol que banyaria les pedres. Fora feia fred, però a dins ens estimàvem i no pensàvem que acabaríem així: desbocats, provant d’equilibrar-nos entre esperits de rostre desencaixat corrent en desbandada. A dins ens estimàvem i ens teníem, i a les parets hi van néixer els signes que després algú titllaria de divinitats, sense saber i sense entendre que érem nosaltres.
A dins ens estimàvem i vam fer que les parets parlessin, i ens hi vèiem i així sabíem que era la nostra llar. A fora, tots els vents del món espetegant entre branques mentre nosaltres, a dins; amb murs de pedra i focs que feien la llar.
Ningú no entendria avui que, al principi dels temps, molt abans que escollíssim els mots i ens anomenéssim homes, nosaltres érem les deïtats que omplien els racons de llars i que crèiem en les nostres pròpies mentides, sense escurar-nos la gola ni estrènyer-nos el nus de la corbata davant dels cants i crits dels nous Déus. Ningú no entendria avui que antany ens estimàvem a dins de les coves que anomenàvem llars i ara no fem res més que intentar recitar amb el cor com un pinyol les lletres que ens han ensenyat els nostres pares per provar d’estimar un tros de cel que mai ens respondrà.
Fora feia fred quan els homes ens estimàvem.
Signat:
Mateu
Comentaris
-
Les coves de la vida[Ofensiu]Prou bé | 15-01-2024
M'has fet pensar en l'Ayla i la saga del clan de l'ós cavernari. Sí que els homes estimaven i lluitaven per la supervivència i deixaven rastres a les parets de les coves com a prova d'immortalitat.
Un relat fantàstic que m'ha commogut.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!