Cercador
Premeditació i traïdoria. [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan ColomLa llum s'esmorteí, per passar els anuncis habituals, i s'apagà del tot per projectar un tràiler i donar pas a la pel·lícula. Fou llavors, en quedar enrere els crèdits inicials i començar l'acció, quan ella es tragué de la butxaca de l'abric la bossa de patates xips que havien comprat al súper, l'obrí i tots dos es posaren a agafar-ne i a menjar-les sorollosament. La reacció de la gent que els envoltava fou mirar-los amb indignació, però ningú no s'atreví a dir res i, de mica en mica els veïns s'aixecaren i se n'anaren a les butaques lliures més laterals o a les files de davant o de darrere.
Fou així com passaren d'estar com les sardines al barril a poder deixar la roba d'abrigar a les butaques veïnes, separar els colzes i estirar les cames, i com pogueren veure la pantalla sencera, sense interferències d'aquell tipus llarguerut del davant ni d'aquella paia amb els cabells crepats. El truc de les patates xips no fallava mai.
Comentaris
-
Un relat[Ofensiu]Prou bé | 16-10-2025
Que de forma original descriu un fet que no es deu donar sovint, però és una idea!
Ben escrit i descrit i molt agradable la seva lectura.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat -
Tal i com està la societat avui dia...[Ofensiu]llpages | 16-10-2025
dubto molt que la reacció del que envoltaven la parella sorollosa fos la que descrius. Segurament els haurien interpel·lat per deixar de fer soroll, i no pas de bones maneres. Jo, en qualsevol cas, no provaria de fer mai aquest truc per quedar isolats en un cinema, sempre trobaràs algú més fatxenda que tu que et pot fer una cara nova. Distret, s'agraeix!
-
Migració[Ofensiu]SrGarcia | 14-10-2025
Picardia o mala fe? Un parell d'espavilats que ha aprés a molestar sense provocar reaccions violentes, uns partidaris de la migració a altres poltrones. Suposo que s'ho miraven amb un somriure de suficiència: que en som de llestos, que n'aprenguin aquests verderols.
-
Situació corrent.[Ofensiu]Maculan | 14-10-2025 | Valoració: 10
La inspiració, a vegades, es troba en situacions normals del dia a dia. Menjar al cinema per quedar sol? Allò de la fraternitat deu ser desconegut pels protagonistes. També el que no vulguis per tu no vulguis per ningú.Així anem. M'ha semblat una bona idea i el fet de retratar una situació quotidiana també. Fa passar les ganes d'entrar en un cinema.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]

