Cercador
Policromia
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
POLICROMIA
La setmana vinent serà el meu aniversari: Cinquanta anys, cinquanta pigues. Però no unes pigues qualsevol, eh? Unes senyores pigues, com si foren taques. Curiós, veritat? No sé si és herència genètica, però crec que no perquè no tinc cap referència familiar al respecte. Jo mateix no en vaig ser conscient fins als 10 anys i perquè aquell any em va eixir la piga a la cara. Aleshores me n'adoní també de les altres 9, en llocs diferents del cos... i cadascuna d'un color.
Ma mare em va portar al metge preocupada, però aquest, després de múltiples proves, conclogué que tot i la singularitat de l'assumpte no era perillós per a mi, ni s'encomanava. Allò, deixant a banda el vessant tranquil·litzador, no pogué solucionar el fracàs escolar d'aquell any. Ja sabem com som de cruels la canalla. No obstant això, amb el temps, la fase de diana de burles per “raret” donà pas a la curiositat, i el fet de ser diferent em va proporcionar una popularitat i un magnetisme que encara hui conserve.
Cada any un color o tonalitat, i cada any també un lloc del cos diferent. Tenia bons amics, però no cal dir com atreia les xiques, encuriosides per comptar-les i amb el dubte de saber si alguna d'elles coronaria el meu sexe. Si algú té curiositat, ja us dic que fins ara no.
Doncs això, que la setmana que ve serà el meu aniversari: 50 anys dona per a moltes pigues arreu del cos. Però escolta, podeu creure que estic nerviós per descobrir quin serà el nou lloc i color? La meua parella també, i de tant en tant em mira el “paquet“ somrient. Crec que li fa goig pensar que potser enguany sí.
Manuel Pérez Alegre
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
294533 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!