Pilgrim

Un relat de: deòmises

I

Fins on et porta
El camí que s'allarga
A través de la vida
I farà que esdevinguis
Pelegrí de les hores?

II

Fins quan s'allarga,
Si aquell qui pot respondre
Queda sense paraules
Si ets, entre les preguntes,
Pelegrí de les hores?

III

Fins on et porta
El llarg camí de l'ànima,
Pelegrí de les hores?

Comentaris

  • Crec que tots...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-04-2008 | Valoració: 10

    ens pregunten un moment on altra fins on porta aquest camí i alguns també ens hem sentit pelegrins de les hores, actors impasibles davant un temps que se'ns escola per entre mig dels dits com si fos arena. M'ha agradat molt.
    Una abraçada

  • moltes vegades[Ofensiu]
    ANEROL | 17-04-2008 | Valoració: 10

    la poesia no te perquè ser comprensible per a tothom, però com l'art pictòric, l'escultura, qualsevol tipus d'art, t'agrada o no t'agrada, o et deixa indiferent. Amí m'agrada molt aquest poema, per diverses raons,: la forma, les imatges, l'ús repetitiu al final de cada estrofa; manté un lirisme suau, amb trets inquissitius.
    Felicitats per ser un trecentenari amb tanta qualitat. I ja et dic, jo sóc de les que li costa copsar les imatges, la poesia en general; potser, perquè no domino massa el llenguatge

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978