Pestilència

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
PESTILÈNCIA


El Call estava en flames.
L'Abel lligà la mula al carro on havia carregat els bens més preuats i els va cobrir amb una lona. La Judit, l'esposa, plorava desconsoladament.
—Què mal els hem fet nosaltres? Com poden dir que enverinem els pous, si nosaltres bevem de la mateixa aigua?
—Puja al carro, dona, no val lamentar-se. Hem de sortir d'aquí. Rebeca, filla, puja tu també.
—Pugeu vos, pare. Soc jove per cansar-me.
—Hi haurà temps —li respon el pare—. Serà un llarg camí. Ens anirem alternant.
Fora del Call, transitaven uns personatges foscos amb una màscara d'ocellot rapinyaire. La Judit no va poder reprimir un crit, per sort, no es van fixar en ells. S'havien tret les rodelles grogues i vermelles de la roba, que els identificava con a jueus i podien passar per cristians que fugien de la pesta.
Deixaren enrere el caos de la ciutat. Al cap de tres dies de transitar per camins entre els boscos de la serra de Collserola, arriben al Puig de l'Àliga.
Es divisa Barcelona, encara fumegen alguns edificis del barri jueu. Més enllà, el mar i el port on havia atracat la nau procedent de Gènova, portant la mort en ses entranyes.
L'Abel i la Judit contemplen amb nostàlgia la ciutat dels seus avantpassats. Des del temps dels romans que hi eren, abans que els visigots, molt abans que els colons de l'Occitània.
L'Abel era metge, ajudava a tothom que li havia de menester, fos jueu o cristià. No sempre podia guarir: «Tots morirem algun dia, estem en mans de Déu». Però no rebutjava cap malalt, i si no tenia remei, endolcia els últim moments de la seva vida.
La Judit i la Rebeca s'ocupaven del petit hort on cultivaven herbes remeieres. Cada dia netejaven la casa de dalt a baix, obrien les finestres per fer entrar el sol i l'aire, rentaven la roba i es banyaven sovint, segons les instruccions de la llei mosaica.
Però els cristians els feien culpables de la pestilència.
—No estigueu trist, pare. No ploreu, mare. Arribaren a un lloc on no ens coneguin i tornarem a ser feliços.



Pseudònim: Estefania

Comentaris

  • Coses de la fe ..[Ofensiu]
    kefas | 05-05-2021

    .. que no necessita cap mena de veritat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: