PERSONA GENS CORRENT I EXTRAVAGANT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer


Avui he trobat un veí. M'ha saludat així: - Hola Berta! Fa temps que no ens veiem, estàs més gran que l'última vegada que ens vàrem veure.

Jo li he contestat i no he pogut més que mirar-lo a la cara i, he vist el que moltes vegades veig i, em fa persona extravagant i poc corrent, però no he dit res. Sols l'he saludat i m'he interessat per la salut de la seva família.

Tot va començar quan jo tenia uns cinc anys. Aquell dia era assolellat i primaveral, devien ser les quatre o les cinc de la tarda, era diumenge, i jo, una nena, estava asseguda en un banc a una capella a prop de casa meva. He de dir que era la casa més propera a la capella i al cementiri que s'albirava a uns dos-cents metres. He dit que jugava amb les meves nines quan una veïna, la Clara, amb el vestit que jo coneixia, es va apropar a mi.

- Bona tarda, Berta, que fas? - va preguntar.

- Doncs mira, jugo amb les meves nines. Em contes un conte Clara?

- Avui no en recordo cap nena - i va somriure.

Llavors vingué la meva mare i em va sorprendre que no saludes a la Clara. Em va dir: - Nena, vine a casa, ja has jugat prou avui.

- Mama estic jugant amb la Clara - vaig respondre jo.

- Amb la Clara? Què dius nena? Si ara mateix vinc de casa seva. Acaba de morir.

Jo vaig mirar a la Clara que amb el cap feia que sí. Llavors vaig entendre-ho; havia vist a una morta. No vaig dir res a la meva mare ni a ningú aquella vegada, era massa petita encara.

Varen passar els anys i moltes vegades veia morts. Primer eren com havien sigut en vida, més tard s'anaven esblanqueint com una fotografia antiga.

Després vaig anar endinsant-me en aquest món i veia persones vives que moririen pròximament, era com un flaix, els veia dins el taüt. Un dia ho vaig comentar a la mare i es va esglaiar. Tenia dotze o tretze anys, vaig veure la meva àvia dins el taüt. Així va ser, llavors la meva mare em va creure.

Avui en mirar al veí, l'he vist dins el taüt, però he callat. Soc diferent ho sé.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    MariaM | 16-05-2022 | Valoració: 10

    Interessada fins el final!
    També avui m'has deixat esglaiada...
    Si et consta que ets diferent , fas bé en callar.

    Cordialment.
    MariaM

  • Bona vesprada Montserrat: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-05-2022

    Hola, espere que estigues i tot et vaja.
    Et comente que fa temps no m'has visitat. No sé què et passarà, ja que he editat alguns relats i he vist que no m'ho has llegit.
    Gràcies per ser una bona amiga relataire.
    Cordialment.

  • Misteriós[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-04-2022 | Valoració: 10

    A mi em faria molta por, tenir aquesta mena de prediccions sobre la mort. Per a mi, que sóc una persona singularment feble pel que fa als temors i les supersticions, seria un veritable problema.
    M'ha semblat un bon relat sobretot pel to misteriós que l'envolta. I molt interessant. A voltes és intrèpida, la vida. I és que ho ha de ser, sinó, seria massa avorrida.
    Felicitats pel relat.

    Sergi

  • Era una persona morta.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-03-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt inquietant de principi a la fi. Aqueixa persona si era corrent i a la vegada extravagant, com podia ser! Vas veure el veí i ja estava en el taüt.
    Sincerament molt entretingut.
    Ja en tinc un nou poema. Quan pugues i tingues temps, ja m'ho diràs. Gràcies.
    Que tingues un bon dia, Montserrat.
    Abraçades.

  • Diferència i discreció.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-03-2022

    Més que com relat juvenil i d'humor, jo el classificaria com a relat de misteri i de por.
    Un do extraordinari el de la Berta, no sé si molts el voldrien; hi ha coses que és millor ignorar. Almenys la Berta sí que havia après bé una cosa: hi ha coses que encara que les sàpigues, millor callar i no dir res. La diferència no se sol tolerar gaire bé i almenys la noia ha après la virtut de la discreció.

  • Sext sentit[Ofensiu]
    Prou bé | 21-03-2022

    * sext

  • Sexy sentit[Ofensiu]
    Prou bé | 21-03-2022 | Valoració: 10

    Un bon relat que inquieta i no ho hauria de fer. Tenir una capacitat sensorial poc, O gens, habitual, no té perquè ser una extravagància. Ens aferrem al conegut i hi trobem seguretat i ens perdem altres experiències. M'agrada com expliques com ho viu la protagonista, amb una certa naturalitat. Bon escrit que transmet el que volies transmetre.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Déu, quin mal rotllo![Ofensiu]
    llpages | 20-03-2022 | Valoració: 10

    Sincerament, no et deixa indiferent, hi ha la dosi justa d'inquietud que no et deixa ni quan acabes de llegir. M'ha fet recordar el cas d'un gat que habitava un hospital nord-americà i que a l'habitació on pernoctava, l'endemà el pacient havia traspassat, o sigui que havia creat una autèntica psicosi entre els ingressats. Bona feina, Montserrat!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

435 Relats

1501 Comentaris

287509 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.