Persistència (Deathzone)

Un relat de: deòmises

Fum. I crema en la zona morta del meu cervell
La foguera persistent que s'alimenta del meu ésser.
S'escampa, arrasa tot el que troba al seu pas
I sembla avidesa, crueltat, destrucció.

Fràgil com la meva vida, la carn no atura,
Perquè no ha après, la impavidesa del suplici.

Foc. I batega fins a l'extenuació el dolor
Dins del pit, l'exhaust cor que clama
Llibertat als quatre vents, corda del temps
Imparable, immutable, famolenc per sempre.

Comentaris

  • La melodia que ha inspirat el poema...[Ofensiu]
    deòmises | 19-03-2008



    d.

  • Tenacitat obstinada[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-02-2008 | Valoració: 10

    Amb la teva invitació a la mà, torno al teu espai i segueixo el camí que em marquen les esdrúixoles, de tal manera que des d'una Asfíxia que va resultar Lumínica arribo amb perseverança fins la zona morta, on descobreixo un panorama apocalíptic, on trobo les cendres encara ardents, fulminades, exhaustes, amb una darrera possibilitat de redempció davant d'elles: la d'emprendre el vol.

    Desfent-se em mil partícules, el jo desintegrat en bocins sense el llast de la identitat i les circumstàncies, posant-se en mans d'un vent afortunat, pot navegar més lleuger, sense resistències inútils, a favor del temps que mai s'atura...

    Gràcies per aquest poema dens, esfereïdor, generós provocador de sensacions, rei dels mots impactants! ( allò de "reina" em vamusionar... i "erracenià" em va semblar una autèntica troballa! )

    T'envio una abraçada a través de la boira, confiant en què t'arribi clara,
    Unaquimera

  • Aquesta també és una sèrie?[Ofensiu]
    Salgado | 19-01-2008 | Valoració: 10

    Cada cop les imatges són més crues, més esgarrifoses.

    Xavier

  • Bianca | 18-01-2008 | Valoració: 10

    El foc crema i per sort o per desgracia tan sols queden les cendres.
    El foc ho arrassa tot , a vegades fins i tot el més bell.
    La calor del foc dels teus versos crema qualsevol sensació de dolor , deixant tan sols les cendres que algun dia volrant amb el vent de la nit.

  • DOZOMITETSO | 17-01-2008

    DENS

  • imatges torrencials[Ofensiu]
    Lèvingir | 16-01-2008

    Lèvingir

  • Contrast[Ofensiu]
    franz appa | 15-01-2008

    Contrast entre el temps, sempre famolenc i impàvid, persistent escampant fogueres, i la fragilitat de la carn, del cervell que mor, que ja té zones mortes, el cor exhaust.
    Suplici i dolor molt ben descrits. El dolor s'obre pas com el foc arrasador.

    salutacions,

    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

353 Relats

956 Comentaris

272566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978