Persistència (Deathzone)

d.

Amb la teva invitació a la mà, torno al teu espai i segueixo el camí que em marquen les esdrúixoles, de tal manera que des d'una Asfíxia que va resultar Lumínica arribo amb perseverança fins la zona morta, on descobreixo un panorama apocalíptic, on trobo les cendres encara ardents, fulminades, exhaustes, amb una darrera possibilitat de redempció davant d'elles: la d'emprendre el vol.

Desfent-se em mil partícules, el jo desintegrat en bocins sense el llast de la identitat i les circumstàncies, posant-se en mans d'un vent afortunat, pot navegar més lleuger, sense resistències inútils, a favor del temps que mai s'atura...

Gràcies per aquest poema dens, esfereïdor, generós provocador de sensacions, rei dels mots impactants! ( allò de "reina" em vamusionar... i "erracenià" em va semblar una autèntica troballa! )

T'envio una abraçada a través de la boira, confiant en què t'arribi clara,
Unaquimera

Cada cop les imatges són més crues, més esgarrifoses.

Xavier

El foc crema i per sort o per desgracia tan sols queden les cendres.
El foc ho arrassa tot , a vegades fins i tot el més bell.
La calor del foc dels teus versos crema qualsevol sensació de dolor , deixant tan sols les cendres que algun dia volrant amb el vent de la nit.

DENS

Contrast entre el temps, sempre famolenc i impàvid, persistent escampant fogueres, i la fragilitat de la carn, del cervell que mor, que ja té zones mortes, el cor exhaust.
Suplici i dolor molt ben descrits. El dolor s'obre pas com el foc arrasador.

salutacions,

franz