Persèfone

Un relat de: deòmises

Guarda'm en el teu somni de cirera,
Avui que tinc fam del teu cos,
Que el nostre límit és el món,
Al fons del teu desig de lluna plena.

Recorda'm l'esguard que em confon
Sabent on mena el teu cant de sirena
Mentre esdevinc Odisseu en l'espera,
Avui que busco el meu repòs.

Guarda'm en el teu somni de magrana
Lluny dels mots de la vida vana,
Del record de la llum darrera,

I seré espectre per a la teva ànima,
Mentre esdevinc argila exànime
Lligada al teu bes més pregon.

Comentaris

  • Dama de la mort[Ofensiu]
    Salgado | 12-12-2007 | Valoració: 10

    Quan desitges la mort i ho dius tan subtilment arribes a descriure amb bellesa aquest sentiment.

    "Lluny dels mots de la vida vana, del record de la llum darrera". Més clar, impossible.

    Felicitats i endavant, Xavier

  • gypsy | 12-12-2007 | Valoració: 10

    guarda'm... un prec, una esperança endolcida en un món tancat de dos, hermètic i poderós.
    Com els teus mots.

  • bufanúvols | 29-11-2007 | Valoració: 10

    És dels poemes que més m'agraden des de que vaig començar a llegir (i a escriure) ací.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307123 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978