Peresa

Un relat de: Prou bé
A casa, la mare, en deia astènia. Astènia primaveral, astènia juvenil, depenent de l'època de l'any.
Això afirmava que jo tenia quan, d'adolescent, em veia arrossegant-me, de cadira al sofà i del sofà al damunt del llit. Sempre amb un llibre a la mà.
La mare m'havia iniciat de ben petita en el plaer de la lectura i és per això que quan veia que desapareixia no em renyava mai, em mirava, somreia i amb els ulls em deia - au vinga, ves, ves -.
Jo no sabia què volia dir astènia, però sí que sabia què tenia: moltes ganes de llegir i una immensa mandra.
Era peresa? No crec. Jo era bona estudiant, sempre feia els deures,tots ni que fossin molts, i no deixava mai per fer el que em tocava de feines de casa. Més aviat me'n tocaven poques.
Ho enllestia ràpid i després, a llegir, deixada anar a qualsevol lloc envaïda per aquella lassitud tan dolça... l'astènia!
Van passar els anys i ja de gran què?
Doncs de gran he treballat molt: la casa, els fills i en la meva professió. No sempre en aquest ordre ni amb la mateixa dedicació, però fent-ho compatible i gaudint-ne molt.
I, l'astènia? Va quedar enrere. Debia ser juvenil, dic jo. Ara bé els que mai van quedar enrere van ser els llibres. He trobat estones, on no n'hi havia, per llegir i llegir.
Però va passar que tan bon punt va desaparéixer l'astènia vaig fer un descobriment: el plaer de no fer res. Especialment quan tenia moltes coses a fer.
Quin contrassentit, no? Jo tan treballadora, motivada, implicada i "reembolicada" en mil coses, trobava i trobo, la més gran voluptuositat a estar-me quieta, asseguda, com una estàtua amb els ulls oberts sense mirar, i oint sense escoltar. Ni música, ni televisió ni llibre algun entre les mans...
És peresa? És que m'he tornat mandrosa amb els anys?.
No. Senzillament, em regalo una "astènia" a mi mateixa. I després de la pausa….Sant tornem-hi que no ha estat res!

Comentaris

  • Peresa i peresa.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-07-2021

    Em sembla que hi ha una peresa muscular, a la que tenen molta tirada els individus astènics, i una peresa mental, bastant més corrent. Tu vas demostrar no tenir mai aquesta segona.
    Això del no fer res tampoc és tan dolent com sembla; de ser frare o monja en dirien que tens una actitud contemplativa, uns altres en dirien meditació. En qualsevol cas, una cosa molt recomanable per a l'esperit.
    Un bon assaig.

  • Pausa per ser.[Ofensiu]
    A Bruch | 19-07-2021

    Si no parem de tan en tant vivim la vida en pilot automàtic. Finalment no sabem ben bé si és la nostra. És important prendre consciència que vivim només una vegada, i la vida ha de ser la nostra vida.
    M'ha agradat molt

  • L'època juvenil. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-07-2021 | Valoració: 10


    Hola Prou bé, m'ha agradat molt llegir aquest relat teu, on expliques que en l'època jove quasi sempre tenim astènia. Jo algunes vegades també. Ara recorde que em despistava molt en tantes assignatures i m'entrava peresa, de veure moltes. Després a poc a poc anava estudiant.
    El teu relat em ve a dir, que tenies mandra de jove, encara que anaves estudiant.
    Enhorabona, per aquest relat biogràfic molt bé redactat.
    Saluts

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

33 Relats

198 Comentaris

5976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com