Perduda dins meu

Un relat de: _shamandalie_

Sovint, en l'instant que intentes recordar moments màgics, acabes recordant els moments més inoportuns, aquelles frases que per qualsevol raó algú va escopir-te, com si no fossis altra cosa que un arqueig en les seves celles o un sospir de resignació esbossat en els seus llavis; aquelles llàgrimes que vessaves sense saber perquè quan fins i tot el coixí semblava rebutjar-te, aquells dies en que semblava que el temps caminava a un ritme desesperadament compassat i monòton; aquells silencis caòtics envaint-te la ment col·lapsada pel pànic de perdre-ho tot...
Potser creus que tens tot això oblidat, que si en algun moment la vida t'ha jugat males passades ja ni te'n recordes, perquè tothom en té i és la cosa més normal, però de tant en tant, trapelles, se't acosten a l'orella i es burlen de tu, de la teva innocència, i et xiuxiuegen que estàs sola altre cop, recordant-te moments que més valdria oblidar. I vénen en el moment en que estaves totalment exposat a dibuixar el teu millor somriure, el dels records que no oblidaràs, però t'has equivocat al obrir el calaix dels records i has topat amb al teva pròpia caixa de Pandora; ja no hi ha volta enrera i sents que les llàgrimes són l'única cosa que acaricia la teva pell des de fa temps, perquè totes les carícies que vas sentir temps enrere són cendres malenconioses, que potser abans havien estat flames gegantines que t'il·luminaven la mirada i t'ho feien veure tot amb un somrís, però ara sols fumegen, amb un fum dens que et contamina l'ànima i et deixa brut i impur per dins, amb un fum que t'entela la mirada i et transforma la cara amb una màscara que es veu feliç, però en realitat fa temps que va naufragar en un mar de soledat perdut en qualsevol desert...
I, altre cop, resignada, t'adones que t'has tornat a perdre dins teu, un laberint de passadissos que no porten enlloc, un indret estrafolari al qual es fàcil entrar, però que a l'hora de sortir mai se sap per on marxar; i et quedes deambulant pel teu interior, fent cercles, ensopegant i ensopegant sempre amb la mateixa pedra, esperant a que algú et salvi i t'ajudi a tornar a somriure amb sinceritat al món...

Comentaris

  • continua![Ofensiu]
    llunydetot | 25-09-2008 | Valoració: 10

    És admirable la teva fora d'expressar-te, tan clara que m'arriba a dins i crec que puc quasibé arribar a palpar el sentiment que t'envaia al moment en què ho estaves escribint.

    M'encanta.

    Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

  • buscant-te*[Ofensiu]
    kispar fidu | 01-08-2006

    amb dubtes, preguntes, possibles respostes, enigmes que vols resoldre, remenant pel coixí, pel teu interior...

    Jo penso que mai arribem a descobrir qui som realment... a més, crec que anem canviant a cada pas, no parem mai d'evolucionar (o des-evolucionar), de modificar-nos, de créixer, aprendre, canviar de camí, de direcció, de sentit...

    a mesura que avances també avança la teva personalitat i amb ella un canvi es mostra en el teu somrís...

    eis! després de la teva visita pel meu Flog, he tornat a retrobar les teves paraules d'entre aquesta web!

    no sé si ja vaig dir-t'ho (ni si ho havia vist de fet!), però m'agrada la part de la teva bio on hi dius: "De tant en tant escric alguna cosa per calmar-me els ànims, per treure tot el que tinc col·lapsat a l'interior, per aclarir-me les idees o per intentar respondre'm preguntes que o no tenen resposta, o son dificils de respondre tota sola. Escric perquè ho necessito. Per a entendre'm a mi mateixa i per a entendre aquest món."

    ...ben cert! i crec que tots els que escrivim o tots els artistes en certa manera expressen allò que senten per tal d'entendre's més a cada pas.

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • Caram![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 24-04-2006 | Valoració: 10

    Hola noia!! Crec que no t'havia llegit mai i he entrat encuriosida... ara hi surto força contenta! Crec que escrius força bé i, a més, m'he sentit una mica identificada quan he llegit la teva biografia perquè jo també era de les que escriuen només per elles, per descobrir el que pensen i el que senten, per entendre el món... I ja veus, ara escric a RC ;)
    Per cert, coneixia a una Irene Farré però que ara té vint anys, així que suposo que no ets tu (la foto ho confirma!).

    Petonsss!!

  • però l'Ariadna...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2006 | Valoració: 10

    es despullarà un dia de la seva túnica, trencarà tots els miralls d'una pedrada, es posarà minifaldilleta i sabates de tacons d'agulla i al vent plantarà cara, es posarà auriculars per no sentir xiuxiuejos estúpids i ulleres de sol per escollir les mirades...
    Els que som tímids hem d'usar la timidesa com a refugi d'autodefensa, sense que ella ens perjudiqui...
    Ànims, guapíssima, ja et veig que treus el cap i mires al món amb esperança!
    ptons i una abraçada!

  • <> | 16-04-2006

    "I, altre cop, resignada, t'adones que t'has tornat a perdre dins teu, un laberint de passadissos que.." porten a la bogeria

    un petó!

  • perduts però retrobats[Ofensiu]
    fosca | 16-04-2006 | Valoració: 10

    tot i que et sembli que la vida és un caos, de vegades tot té un ordre, per insignificant que sigui. Molts cops m'he sentit perduda dins meu però, sé que si almenys és en el meu cap, algun dia podré retrobar-me.

    Gràcies per llegir-me i comentar-me!

    Petonets!!

    Anna

    PD: compartim el metal! :p

  • Vaja...[Ofensiu]
    Emelkin | 05-04-2006 | Valoració: 10

    Ho sento si algun cop tas sentit així... suposo k és inevitable, xo suposo ke tots hem daprendre a viure en aquest laberint que, com bé deus sospitar, no té sortida...

    mencanta com texpresses, ja ho saps, un relat genial, un 10!

  • ireneta....[Ofensiu]
    rbbarau | 20-03-2006

    Aquest text em sembla que ja me l'havies passat, em sona molt. M'agrada molt allò de: has obert la teva pròpia caixa de Pandora...
    M'agrada perquè llegir-lo m'ha angoixat. I tu quan ho deuries escriure també deuries estar-ne, vull dir que saps transmetre... ja m'entens... que malament m'esplico...
    Cada dia m'agrada més el que llegeixo teu! Tinc una amiga que sempre ens enviem escrits i tal en cartes, i avui al matí li he copiat el teu de por. Ja et diré què me'n diu... per cert que no t'he demanat permís, però he pensat que no et faria res.
    A veure quan ens veiem que en tinc moltes ganes, eh, senyoreta...
    Un petonàs molt gran... i felicitats pel que escrius!

  • Mira,...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-03-2006

    ...xicona! La meua primera impressió és que tens fusta de narradora. I a més i més, maduresa mental i suficient coneixença del llenguatge. Coses que, a la teuva edat, no són gaire comuns...
    Vaig a llegir-te unes quantes coses més, i et confirme el que he dit abans. O potser no?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de _shamandalie_

_shamandalie_

27 Relats

129 Comentaris

42040 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..

Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.

Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.

I.. i tot plegat, una miqueta.