Ets aquí?

Ets aquí. Aquí. Enlloc més. T'esforces per a controlar el batibull de pensaments entremaliats que juguen a fet i amagar en la teva ment.
Gaudeix. T'obligues a gaudir d'aquest moment. Saps que és únic, però el cap se te'n va. No ignores que aquest instant no pertany ni a aquest lloc ni a aquest temps, però continues evitant aquests pensaments.
Somriu. Esbosses un intent de ganyota feliç que fa quatre volteretes enlaire abans de caure al mar i ser engolida per una medusa que justament passava per allà. Les plantes, gira-sols mal acabats, et decoren els peus a base de rascades. Però, malgrat els incidents, tu segueixes sent. I ets aquí.
Diries que no necessites res més, que aquest moment és d'aquells en què no necessites demanar res més. Però no ens enganyem, t'agradaria que fos un altre dia, just a l'hora en que el sol es pon però no fa fred, que no hi hagués aquestes plantes punxegudes i horroroses, que l'aigua estigués més calenta, que no hi hagués meduses molestant per tot arreu, que fes vent però no se't posés la pell de gallina al sortir, que l'aigua del mar no et deixés empastifada de sal, que les roques no punxessin però tampoc fessin relliscar, t'agradaria recordar-te de portar-te roba de recanvi, aigua freda, més ulls, una olor diferent, desaparèixer i aparèixer en un camp de gespa que, òbviament, no hauria tocat mai abans ningú i que per tant seria còmode i lleuger, veure formes de conillets menjant pastissos als núvols, un gira-sol de regal caigut del cel...
Però, de moment, ets aquí. O no?