La sorra entre els dits

Un relat de: _shamandalie_

Ja no et queda ni rastre de sorra entre els dits.
Vas utilitzar el dissolvent més car per esborrar qualsevol tipus de marca.
Ja no em queda ni rastre de somnis i promeses d'ahir.
Vaig embolcallar-me l'ànima de vidre amb cotó fluix, vaig tancar-la en una caixa forta i vaig perdre la clau en l'abisme que cada dia s'eixampla entre nosaltres.
Ja no et fa por mirar al precipici, has aconseguit vèncer el pànic a les altures.
En l'horitzó, no s'hi entreveuen gira-sols; els lleons tapen la llum del sol i ens cobreixen d'ombres.
De dia, sols et queda deixar aquella illa enrera i brodar un nou teixit.
Evites les nits de pluja mentre els ulls negres, sense voler, es van aclarint.
De dia, sols em queda fugir d'oasis intangibles i netejar-me impacientment la sorra d'entre el dits.
Que mai ningú sàpiga que vam viure unes petites vacances imaginàries...
De nit, ens confonem entre miratges i acceptem l'inevitable.
De nit... de nit la lluna se'ns escapa.

Comentaris

  • AnNna | 07-12-2006 | Valoració: 10

    que és senzillament genial :)

  • mmmmmm[Ofensiu]
    fleur | 08-09-2006

    sona molt i molt poètic, és dolç eprò alhora fa mal.... aix...
    petons

  • Un trencament?[Ofensiu]
    angie | 06-09-2006

    "Vaig embolcallar-me l'ànima de vidre amb cotó fluix, vaig tancar-la en una caixa forta i vaig perdre la clau en l'abisme que cada dia s'eixampla entre nosaltres. "

    Un relat trist però ple de coratge i reflexió.

    No és del millor que t'he llegit però potser és una vomitada i més val no opinar gaire...

    M'ha cridat l'atenció el títol, com gairebé sempre em passa amb tu.

    petons

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de _shamandalie_

_shamandalie_

27 Relats

129 Comentaris

39583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..

Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.

Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.

I.. i tot plegat, una miqueta.