Guarnint somnis

Avui el sol ha hagut de regnar el cel tot sol. Els núvols -els blancs i els negres, els que tenen forma d'ós de peluix i els que sols són formes de cotó fluix, els grans i els petits...-, en un acte traïdor, s'han posat d'acord per anar a direcció i han demanat una petit descans a la feina per a unir-se en una gran assemblea organitzada més enllà de les estrelles.
Un cop eren tots allà, ben vestits i empolainats, el núvol nº 19, en forma de somriure, s'ha decidit a parlar. Després de una tensa reunió per a disputar el domini del teu son, s'ha decidit que el petit nº19 vetllarà per tu aquesta i totes les nits, i, acomodat als seus amples coixins, ha tancat els ulls, i en silenci, sense pressa, t'ha tornat a recordar:
Avui t'ajauràs aviat, escoltant alguna cançó preciosa que parli d'amors eterns i defraudats, de belles reines i d'adéus mal pronunciats, amb algun incens d'aroma incert que els amics et van regalar perquè usessis en ocasions especials, amb les paraules d'un bon llibre surant pel teu cap i qui sap si algun missatge al mòbil amb intenció d'arrencar-te el millor somriure.
Jo, des d'aquí d'alt, brodaré un llençol ben gran perquè no passi por cap dels teus somnis, que dormin plàcidament abrigats sota les teves mantes i entre els teus coixins. Enganxaré núvols de colors pel sostre i les parets, i hi posaré una escaleta de fusta per si la son t'és infidel. I així, si vols, pots pujar-hi amb mi, a fer volteretes i esfilagarsar-te entre les sanefes voladores que hi haurà surant per sobre del llit.
A la tauleta de nit, hi tindràs 2 sugus - un de taronja i un de lila -, una carta escrita a mà per algun amic, una llibreta d'espiral amb tons càlids - taronja i vermell -, que mai se sap quan pot tocar la inspiració a la porta, una tassa de xocolata desfeta, ben calenta i suculenta, i un telèfon vermell, per si necessites donar la tabarra a qualsevol dels companys que passarien nits en blanc escoltant-te. També et deixaré un parell de coixins per a suavitzar-te la nit: un de plomes blanques com la neu i l'altre amb ritme, de quadrats blancs i negres. I quan tot estigui llest, arribarà el gran moment...
Aquesta nit somiaràs en... follets! Desenes de follets petits i amables, saltant, rient i explicant-se batalletes, teixint-te un bell somni, allargant-te la mà. Follets de pell taronja i ulls desperts i atents, amb aquelles mirades que ajuden perquè escolten i comprenen. Tindran el nas punxegut i les galtes rosades, i les orelles molt i molt llargues. Portaran uns pantalons bombatxos ben caiguts, samarretes de mil colors, llargues i amb les mànigues obertes, i, tapant els cabells pelrojos, lluiran un gorro de llana blava, d'aquells que tapen les orelles i porten una trena a cada costat. Tu, al seu país de les meravelles, hi arribaràs de sobte, mig perduda, molt confusa. Ells t'acolliran com a casa, et cuinaran estranys plat - quelcom semblant a ous batuts arrebossats -, i cada un et farà riure, somriure i reflexionar a través d'una via diferent. I tu, a poc a poc i sense pressa, t'aniràs obrint al seu món, hi aniràs confiant, aniràs rient i embogint-te amb ells, inventant-te batalletes per aguantar la corda fins ben tard. I un dia, a mitja xerrera, t'adonaràs que has perdut la por a somriure, a somriure somiant.
El núvol nº 19, acomodat al seu fidel cotó fluix, obre els ulls i com sempre - encara que no ho sàpigues -, et somriu en secret. Prediu que després de trobar-te amb els petits follets, no tindràs por a somriure imaginant, a viure somiant, i que mouràs tots els fils possibles per a filar, aquest cop, el teu propi somni. Així que, petita, si algun dia notes un estrany i agradable pessigolleig al cos sencer, que no et faci por somriure, que el cel t'està guinyant l'ullet.