Indecisió

Un relat de: _shamandalie_

Crec que en aquests moments sóc un misteri per qualsevol que intenti veure'm transparent - o que senzillament intenti veure'm.. - , doncs ni la meva pròpia ombra aconsegueix entendre'm.
Els sentiments dicten una cosa pensant-ne una altra, afirmen sense saber què estan dient, es pregunten perquè pensen que no mentre xiuxiuegen un si indecís, s'obliguen a reflexionar per almenys saber què pensar, però ja no troben respostes perquè després de tant temps les preguntes s'han eixamplat tant que cada resposta es converteix en un embull de preguntes encara més enrevessades, i els sentiments ja no saben què sentir...
El meu món es cansa de pensar sense aconseguir resultats, però es continua forçant a buscar respostes... i, mentrestant, el rellotge de la vida no es para i el temps continua corrent, veloç i cruel, sense esperar als qui necessiten un parèntesis on descansar; i la terra segueix donant voltes i la societat continua canviant, i a vegades em sembla observar com la vida fuig de les meves mans
Sola, aixeco el cap i contemplo el meu voltant. Ple de gent, persones amb somriures de colors grapats a la cara que parlen i riuen al so d'alguna melodia que sento però no aconsegueixo escoltar. Se m'escapa, com si intentés retenir el vent entre les meves mans.
I en realitat l'únic que intento retenir és alguna mirada humil i comprensiva, algun somriure desorientat que m'agafi la mà i em rescati de les profunditats...

Comentaris

  • ireneeee![Ofensiu]
    AnNna | 03-09-2006 | Valoració: 9

    Nenetaa...

    Sempre que mirem cap a dins nostre veiem un munt de fils liats i que s'han de deslligar però que costa catxo perquè cada cop que intentem entendre'l i mirar de desfer-lo el liem encara més [el mateix que em passa a mi amb el meu mp3 cada cop que el trec del bolso, ves]


    Com diu el senyoret d'aquí sota, que m'ha de citar per donar credibilitat i certesa al comentari, no sé si ho has notat [juasjuas paranoia màxima] MENJAR-SE EL COCO NO ÉS BO.

    És una rallada màxima que no serveix per res [no, no s'aprèn ¬¬]. Només serveix per rallar-se i per estar malament. Els fils es desfaran sols, amb el temps, quan la vida ho vulgui. S'ha de sudar de tot el que ens preocupa. Sudar de tot i tothom que ens vulgui rallar o que ens privi de la felicitat personal. Suda i no mengis coco, que no mola.


    Ahir vaig llegir al meu flog que un dia em vas dir que sempre tindria una caseta molt maca i grossa amb piscina i tobogan on anar, oi? Doncs tu sempre tindràs una caseta amb dos pisos i un pati amb un gos cridaner i un local molt gros al davant =)


    [sóc masoca? no ho crec...]


    Ets l'hòstia... qui s'està fins les 6 del matí escrivint confessions de coixí? xD


    ~t'estimo~


    Mil petonassos, senyoreta!

    Ens veiem!




    annna*

  • Tots...[Ofensiu]
    Emelkin | 30-08-2006 | Valoració: 10

    Passem per aquestes èpoques, la pistu diu que menjarse el coco no és bo, xo a mi m'encanta el coco i... m'encantes aixi que no tens xq pensar això encara que irremedieblement ho acabis pensant... esclar que tens somriures i mirades dedicats a tu, i aqui la primera. Aixi que no et preocupis oki? menjet el coco, xo no et precupis... tu em tindras sempre.

    T'estimo..

l´Autor

Foto de perfil de _shamandalie_

_shamandalie_

27 Relats

129 Comentaris

42039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..

Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.

Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.

I.. i tot plegat, una miqueta.