Perdoneu...

... som massa exigents amb els altres i amb nosaltres mateixos. Quan per un resulta fàcil fer una determinada cosa, es creu amb el dret de poder retreure-li a un altre que també ho faci al mateix nivell que ell...

Ningú és perfecte, i no per això hem d'anar "martiritzant" a la gent que ens rodeja...

Penso que "de mica en mica, s'omple la pica", jejeje, i que a més, les teves inspiracions fugaces i la teva manera de veure les coses i "reflexionar-hi", saps que m'encanta (alguns cops més que d'altres...jejeje), i per tant, no crec que t'hagis de disculpar; i encara més: et felicito! jejejeje

Petonets per la meva princeseta!!!
Mua!!!

dufi

Jo sempre miro les faltes i m'agobia bastant fer-ne i fins i tot descuidar-me una coma.
Però penso que s'ha d'apendre de tot el que fem, no?

Una abraçada
Molta sort

No, no soc ningú per dir-te que pots tenir o no tenir errors en la grafia, lo que si te puc dir que a qui escriu amb el cor per devant, ningú l'hi pot posar traves.
Jo em faig moltes de faltes, gracies que hi ha els corrector ortografics
:-)
Salutacions
artur

M'he quedat sense paraules... Només dir que escriu si vols escriuré. Fes el que vulguis, i sinó fas alguna cosa que no sigui perquè algú t'ho impedeix. No dexis mai d'escriure per obligació, que ho fas molt bé i et saps expressar de forma coherent i entenedora!
No et capfiquis per això de l'hem i em, tots fem algunes faltes d'ortografia... un petit truc que pots fer servir es canviar la persona del temps verval, l'hem o em s'utilitza sempre per acompanyar el jo, doncs en comptes de jo prova de canviar la frase a 3a persona, hi veuras si la H s necessaria o no...

Bona nit i petons!!

Gorwilya

si alguna vegada... ens hem fixat més en el cos... que en l´ànima...
si alguna vegada... la "h" o la "be baixa" ha sigut més important que l´escrit de l´ànima...
si la "A majúscula" ha fet ombra a la "a minúscula" de l´ànima
si alguna vegada... hem valorat més el vestit que l´ànima
no tinguis POR... darrere les errades... hem vist clarament el teu gran talent i la teva ÀNIMA!!!!
saps que t´adoro i t´admiro... i per TU...
hescriurhe haxi dhe mal-lamen si hes nezesarhi... je je je però no dubtis que jo també tinc ànima!
un ptÓ!... ULLETS D´ÀNIMA!!!

Hola Ullets, et felicito per aquest poema que, tan sàviament, has sabut fer arran de les crítiques que t'han plogut per les teves faltes d'ortografia. Si t'haig de ser sincera, em sento una mica responsable perquè em sembla que vaig ser la primera que t'ho vaig dir, encara que crec que ho vaig dir (o al menys ho vaig intentar) amb carinyo, perquè "Neix la por..." mereix moltíssims elogis abans que qualsevol petita crítica.

Per desgràcia, no tothom diu les coses correctament, o no en sap, i entenc que algún altre comentari (no esmentaré l'autor) t'hagi fet sentir tan malament com per escriure aquest "Perdoneu".

La Llibre ja t'ha donat una pauta fantàstica per evitar les faltes, i jo, amb el seu permís, te'n donaré una altra. "Em" és correcte quan en castellà voldries dir "me" (me siento, me ducho... em sento, em dutxo) i "Hem" és correcte quan en castellà dius "hemos" (hemos dicho, hemos ido... hem dit, hem anat).

Ja sé que políticament no és correcte, ni tampoc acadèmicament, però al menys espero que et pugui servir per desxifrar la diferencia entre les dues formes verbals.

I dit això (perdona el rotllo!), només felicitar-te de nou pels teus bons escrits, tan pensats i tan ben estructurats.

Un petó, noieta, a seguir escrivint i sense cap por, i si fas alguna errada ortogràfica, doncs mala sort per qui no la sàpiga entomar! Ningú no neix ensenyat, això està clar!

Buf! I rebuf!

Quantes coses podria dir-te després d'haver llegit aquest poema. I amb el que m'enrotllo jo, quan em poso davant un teclat.

A veure. Anem al gra. A veure si ho sé fer.

Primer: mai no demanis disculpes per fer allò que fas el millor que pots o saps. Diuen que "qui fa el que pot no està obligat a més". O sigui que no demanis disculpes per alguna errada ortogràfica, sintàctica, lèxica o del tipus que sigui. Si escrius, no és, penso jo, per demostrar que has tret molt bones notes en llengua catalana, sinó per expressar una munió de sentiments, idees, sensacions... que necessites compartir.

Segon:dius que "No se escriure millor del que faig. Només se ordenar pensaments que tinc el cap" Doncs... què vols que et digui? Si ets capaç d'ordenar pensaments que tens al cap, ja tens molt de guanyat. No és tan fàcil de fer, això que dius. I un cop ordenats, si enlloc de "em" ens escrius "hem"... doncs, tal dia farà una any!

Tercer: escriure, és evident, té diversos aspectes. Aquí n'exposaré dos: el missatge que vols transmetre i les paraules que utlitzes. Sobre el segon punt, les paraules que utilitzes, en pots aprendre. Hi ha llibres, manuals, reculls... estracta de llegir, de voler-se superar, d'estudiar... Però, sobre el primer aspecte, el missatge... poca broma! Per aquest tema cal tenir ganes d'explicar, cal sentir la necessitat de parlar, cal disposar de mecanismes per pensar allò que et passa, cal viure, cal sentir, cal estimar, cal apassionar-se...

Quart: no deixis mai d'escriure "per por". Por al que et diran els qui ho llegeixin, por a fer-ho bé o malament, por a arribar i agradar o no aconseguir-ho... No siguis dura amb tu mateixa en aquest sentit. Si vols millorar perquè creus que ho has de fer, la solució és a les teves mans. Però no deixis d'escriure per aquest motiu. No s'ho val. I sobre les crítiques... pensa que mai no plou a gust de tothom.

I em sembla que ja està. Caram! Gairebé escric un llibre, enlloc d'un comentari.

Apa: fins la propera. Salut!

LLIBRE

PD.- "Em" és el reflexiu de primera persona del singular (jo em menjo, jo em canso, vosaltres em pregunteu, ells em demanen, tu em dius, ell em compra...). "Hem" pertany a la primera persona del plural (nosaltres hem anat, nosaltres hem celebrat, nosaltres hem anunciat, nosaltres hem comentat). És una explicació breu i poc acadèmica, però espero que et pugui servir.

deia que tot això del me, hem i em és massa complicat, tu escriu reina meva, una lletra mal posada mai ha de matar el sentiment ...


Una aferrada d'una victima dels em, hem i me

Conxa

No escriguis pensant qui ho llegirà, la teva observació de hem i em, és una de les meves creus, a Mallorca deim "me"

Sílvia o Ullets... tan se val... el darrera s'hi amaga la mateixa persona, amb les mateixes inseguretats, i mal de caps. De vegades un relat no deixa de ser una part de la teva vida real, d'altres vegades un relat és allò que ens agradaria que fos. Un orgasme mental... o potser mil silencis evoquen a la realitat. No hi ha res mes meravellós, que ensenyar algú les parts d'un mateix, que fan que de tant en tant senti "vergonya", i que esclati amb una afirmació tan preciosa com "Ets meravellosa". Estan a punt de caure'm dos llagrimots dels meus ulls, en part d'emoció. Gràcies. Moltes infinites gràcies. Potser no pots entendre la meva gratitud, però entenent-la jo... ja en tinc mes que suficient.

Hem sembles ric, ric en sentiments i anima, cosa que avui en dia manca. Aix... boja capseta! Acabo d'arribar, i he llegit els teus comentaris... m'han omplert de joia. De vegades llegeixo i m'adono que el que escric no es comparable a res, son sentiments... emocions, i poc mes. Però de tant en tant, algú treu el cap i esclata... com tu ho has fet, i m'adono que potser no es tant important tenir cura dels aspectes purament literaris.

Gràcies moltisisisiisisisismes gràcies per sobretot, entre d'altres coses... ser simplement tu!

Sílvia

Fes-me cas, no deixis de fer-ho.

No permetis que el que amaga el teu cor seguieixi dormint en silenci per una lletra revel que no ha sabut trobar el seu lloc. Treu tot el que portes dins, esclata, plora, crida, sent, vola, lluita, riu... però sobretot, que res t'impedeixi de dibuixar-ho tot en un paisatge de paraules.

Bon any!

Un error d'estil "hem" per "em" o viceversa és una fotesa! I més per algú que escriu (no "que vol escriure", sinó que escriu) com tu. Perquè escrius amb el cor. I això t'asseguro que no és gens fàcil. És la meta a la qual aspirem molts, jo inclòs.

Ja t'he dit abans que els "hem" o altres cursileries d'aquestes són només perfeccionismes per anar-nos polint de mica en mica. I això la millor manera d'aconseguir-ho és llegint.

Ullets, ets meravellosa i ho has de saber. Només un consell si me'l permets: destrueix tu mateixa les crítiques destructives (te n'arribaran, t'ho dic per experiència) i fes-te teves les crítiques positives. En la mesura que crequis convenient o positiu per a tu. Hi ha persones que cometen moltes més faltes d'ortografia i escriuen. I m'agrada el que escriuen, per l'esforç i el sentiment que transmeten. Tu, a més a més, escrius amb el cor. I això no té preu.

T'animo a no desanimar-te. A sentir-te reina de tu mateixa i del teu petit gran món. I plantar cara a tot allò que sembli que se t'oposi i a tot allò que directament t'ataqui. Mereixes créixer literàriament. No permetis que les pedres del camí t'ho impedeixin. No et sentis culpable de cap error que mai puguis cometre.

En aquesta pàgina web hi tinc un relat en dues entregues titulat "La mort viatja en creuer de luxe". Són tants els errors que té (i no només ortogràfics o gramaticals) que al final em vaig donar per vençut. Si mai en llegeixes l'epíleg, després del comentari de la Shuhua, n'hi ha dos de meus en que admeto que aquell relat no s'aguanta per enlloc. Però potser l'havia d'escriure per avançar una mica més i acabar escrivint algun dia la Virtualitat del món dels morts que, per sorpresa meva, ha arreplegat un bon nombre de vots.

Si us plau, no deixis mai de ser com ets i moltes gràcies per deixar-nos veure aquests ullets tan bonics que ens avançaves en el pseudònim. Uns ullets verds que no amaguen el vitalisme que tens dins.

Una fortíssima abraçada, que tots els desitjos se't facin realitat i que siguis molt, molt feliç en aquest acabat d'estrenar 2005.


Vicenç