PERDONEU, NO SOC CAP CLÀSSIC

Perdonada, Montserrat! Si no fos que el relat és teu, diria que era meu, de tan identificada com m'he sentit amb tu, al llegir-te, per bé que jo sóc una aprenenta.
Sort que l'escriptura es deixa estimar!
Endavant!
MariaM

Primer et carregues de culpa i després fas la consulta a Dostoievski perquè t'ajudi a desempallegar-te'n. No serà un camí de mugics però hi aprendràs molt.

Està bé que demanis perdó. Ara no ho fa ningú i no convé que se'n perdi la mena.

Gràcies Montserrat, m'agrada llegir-te i per això m'agrada que escriguis. Potser algú té pretensions de clàssic O de fer-ho molt bé, no ho sé detectar, però tots escrivim pel mateix motiu: perquè ens agrada!. I estimem llegir, i tenir un llibre a les mans i...tot el que té a veure amb les lletres, una al costat de l'altre.
Et seguiré llegint. Escriu!
Amb total cordialitat

Un relat molt ben plantejat, on tens la bona experiència per fer un relat amb bon sentit.
No és un relat "clàssic", però està molt ben reeixit.
Sí, cal tenir experiència en la vida i tu, Montserrat, has fet un relat, que no és clàssic, això no obstant, sí que té el seu bon sentit. En tinc un nou poema editat, ja em diràs en la meua pàgina. Gràcies.
Abraçada companya de relats.

Perdonar?, no crec que t'haguem de perdonar res; en tot cas, som tots els que hauríem de demanar perdó. Clàssic, clàssic que no crec que en quedi cap dels que escrivim a Relats en Català (amb la possible excepció d'en Kefas).

No he vist mai a Loquillo demanar perdó per no ser Mozart. Trobo que lemes nostres podrien ser: "anar fent" i "fem el que podem".

T'alabo el gust per la literatura russa en general i per Dostoievski en particular, però això és picar molt alt; la majoria anem fent i qui dia passa any empeny...

Sembla que també ets una mica anancàstica, com diria l'il·lustre Joan Colom (de fet, com ho diu al seu últim relat).

Jo també em faig a vegades aquestes reflexions, però no per no ser un clàssic (no aspiro a tant) sinó per pensar que el què escric té poc valor literari. Malgrat tot les ganes i els sentiments m'empenyen a escriure.