PERDONEU, NO SOC CAP CLÀSSIC

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Avui que fa un dia bonic, amb cel net, ni una fulla d'arbre es mou. Un cafè pres a la taula del terrat i un bon llibre per llegir, Crim i Castic de Dostoievski . Si us dic que sempre m´han agradat els autors russos potser direu que soc una mica tràgica. No, no és així la cultura russa sempre m´ha atret com un ima. i que millor que llegir com pot ser Vladímir Nabókov , un autor del segle passat, com Bulgakov també. I si anem més enrere, no puc més que recordar Tolstoi, Chejov,Pushkin i tants i tants altres que ometo ara.

Dic que he llegit al sol i m´entres llegia jo, m'adonava de la meva poca experiència. En primer lloc quasi em dono vergonya d´escriure i comparar-me amb tots ells. Qui soc jo? Una sòmines que pretén escriure relats i que algú els llegeixi. I perquè ho faig? Doncs perquè sempre he tingut com una veu dins meu que diu- Digues el que penses, deixat  anar, posa sentiments en un paper. Us he de dir estimats lectors meus, que suposo no m´n'he sortit maig gaire, però continuo és com una necessitat, com una necessitat com respirar o dormir..

Llegint al sol m´he fet el propòsit de no escriure més, així i tot, així que he entrat he anat al ordinador i va – Estic explicant sentiments en un paper, sentiments de culpa de no saber-ne més, potser de no ser més curosa o prou intel·ligent per fer algun relat mig bonic. El que si us he de dir és que estimo la literatura des del fons del meu cor i la paraula escrita ha sigut per mi com una religió o com una droga, jo  no he sabut passar sense del principi de la meva infantesa fins avui. Us asseguro que no vull redimir-me pas, vull continuar així, llegint i escrivint, perdoneu que no sigui cap Dostoievski. Perdoneu per no ser un clàssic.

Comentaris

  • Perdonada[Ofensiu]
    MariaM | 06-02-2022 | Valoració: 10

    Perdonada, Montserrat! Si no fos que el relat és teu, diria que era meu, de tan identificada com m'he sentit amb tu, al llegir-te, per bé que jo sóc una aprenenta.
    Sort que l'escriptura es deixa estimar!
    Endavant!
    MariaM

  • Vas bé[Ofensiu]
    kefas | 04-02-2022


    Primer et carregues de culpa i després fas la consulta a Dostoievski perquè t'ajudi a desempallegar-te'n. No serà un camí de mugics però hi aprendràs molt.

    Està bé que demanis perdó. Ara no ho fa ningú i no convé que se'n perdi la mena.

  • Gracies[Ofensiu]
    Prou bé | 28-01-2022

    Gràcies Montserrat, m'agrada llegir-te i per això m'agrada que escriguis. Potser algú té pretensions de clàssic O de fer-ho molt bé, no ho sé detectar, però tots escrivim pel mateix motiu: perquè ens agrada!. I estimem llegir, i tenir un llibre a les mans i...tot el que té a veure amb les lletres, una al costat de l'altre.
    Et seguiré llegint. Escriu!
    Amb total cordialitat

  • Bona experiència. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-01-2022 | Valoració: 10


    Un relat molt ben plantejat, on tens la bona experiència per fer un relat amb bon sentit.
    No és un relat "clàssic", però està molt ben reeixit.
    Sí, cal tenir experiència en la vida i tu, Montserrat, has fet un relat, que no és clàssic, això no obstant, sí que té el seu bon sentit. En tinc un nou poema editat, ja em diràs en la meua pàgina. Gràcies.
    Abraçada companya de relats.

  • Anancàstica.[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-01-2022

    Perdonar?, no crec que t'haguem de perdonar res; en tot cas, som tots els que hauríem de demanar perdó. Clàssic, clàssic que no crec que en quedi cap dels que escrivim a Relats en Català (amb la possible excepció d'en Kefas).

    No he vist mai a Loquillo demanar perdó per no ser Mozart. Trobo que lemes nostres podrien ser: "anar fent" i "fem el que podem".

    T'alabo el gust per la literatura russa en general i per Dostoievski en particular, però això és picar molt alt; la majoria anem fent i qui dia passa any empeny...

    Sembla que també ets una mica anancàstica, com diria l'il·lustre Joan Colom (de fet, com ho diu al seu últim relat).

  • ser un clàssic?[Ofensiu]
    Atlantis | 27-01-2022

    Jo també em faig a vegades aquestes reflexions, però no per no ser un clàssic (no aspiro a tant) sinó per pensar que el què escric té poc valor literari. Malgrat tot les ganes i els sentiments m'empenyen a escriure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

435 Relats

1498 Comentaris

284839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.