Per recordar-te

Un relat de: aleshores
Vam tenir el nostre dia feliç:
aquell cop al parc, somrients
i morens a les fotos, i joves.

Avui, en canvi, trist recorro la casa
solitària, nostra, on ja no hi ets.

Remeno la roba que tenies
i que no et tornaràs a posar.

Ja no et trobaré en el passadís,
ni seràs en algun indret de la casa,
ni tindràs més projectes.

Ni patiràs, això es veritat.
No em patiràs més!

“On ja no hi ets” rememorarà els nostres dies
i pensaré si té sentit seguir viu,
I egoista em diré que sí,
que es pot viure la vida
amb la meitat de tu.
mutilada la mitja part de tu.

Ja no tindré qui em cuidi,
ni qui em qüestioni.

Seré sol a aquell passadís,
en l’espera d’embarcar,
com tu, en el darrer vol.

I darrere deixarem una estela de dolor
que poc a poc s’eixugara.

No es pas poc el que hem de fer:
que res no trontolli.

Potser sanglotaré de cop en recordar-ho
I comprendre com és de dura
i eixuta la vida, i cruel.

Comentaris

  • recordar[Ofensiu]
    Atlantis | 27-07-2022

    no només el dolor, sinó els moments bonics fa més lleugera la pèrdua...

  • Corprenedor [Ofensiu]
    llpages | 26-07-2022 | Valoració: 10

    Tristes paraules per a una trista realitat. Però no tot és negre, ni tot és blanc, la vida és un camí de grisos amb tocs d'alegria i de pena repartits a l'atzar. Només el pas del temps ens proporciona la ponderació necessària per esbrinar si hem estat agraciats amb més de madures que de verdes.

  • Dura, eixuta i cruel[Ofensiu]
    Prou bé | 26-07-2022

    Sí que és així la vida, a vegades. Però també és molt diferent quan els records, al parc joves i morens, fan aquesta duresa més amorosida!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: