Per què ho ha fet?

Per què ho ha fet?

Allà les tres haig de ser a l’estació de Passeig de Gràcia. Els Lluïsos m’han convidat a sopar per celebrar la festa del seu aniversari de noces. I el celebren a un restaurant prop de Figueres. Em fa una mica de peresa, sobretot perquè em sembla que potser m’han convidat per compromís, però tinc ganes de veure a la meva fillola, que fa molt temps que no veig. Des d’abans de la Covid.
Em diuen que a un quart i cinc de cinc surt un Mitja Distància, direcció a Figueres. Arribaré allà les sis. Aproximadament a l’hora que havíem quedat.
Pujo, m’assec i acluco els ulls i el cap d’una estona m’adono que el tren s’ha aturat. A on? No sé l’estona que porta però se sent una veu que diu:” hi haurà un retard, ho sentim hi ha hagut un incident entre dues estacions”.

Un incident?

Son tres quarts de cinc. Si hi ha molt retard no arribaré a temps. Miro al voltant per veure si algú sap alguna cosa. Veig gent a fora i voldria sortir perquè a dins m’ofego. Les portes no s’obren. Passejo amunt i avall pel passadís. Un home que seu darrera meu acaba de mirar el mòbil i m’informa que algú s’ha tirat el tren, que no es poden obrir les portes i que hem d’esperar. Es veu que ho ha mirat a Twiter.

Algú s’ha tirat al tren?

M’inquieto cada vegada més.... Hauré de trucar pel mòbil i dir que no arribo. Espero fins a les cinc. Ara sí que no arribaré. Truco per dir que no hi puc anar. No sé si m’he tret un pes de sobre. L’home d’abans em diu que ara han obert les portes. Surto a fora i parlo per telèfon. Estic suant, fa molta calor i mentre parlo, el tren se’n va.

Qui es deu haver tirat al tren? I per què?

Vaig a la taquilla per demanar informació. No tenen previst res ni hi ha cap autobús proper que vagi cap a Barcelona. M’assec esperant un tren, alguna hora o altra en passarà un, penso. Però no, no en passa cap. Sí que en passen cap a l’altra direcció. Decideixo trucar a l’Elisenda per dir-li que vaig cap a casa seva que viu a mig camí de Figueres, però per això haig de canviar d’andana. Ranquejant per una ciàtica que no se me n’acaba d’anar i amb el soroll impertinent de les rodes d'una maleteta baixo els esglaons i els torno a pujar fins arribar a l’altre direcció. .

Qui es tira el tren a plenes vacances d’agost?

El tren arriba i arrenca però es fica a dins d’un túnel i allà s’atura. Sense cobertura de mòbil ni res. Estic nerviosa i cansada. I enfadada. Per distreure’m i com que duc el diari em poso a fer mots encreuats. El cap de tres quarts d’hora comença a moure’s i torna a engegar. Esperançada pensant que per fi arribaré algun lloc, ens informen que l’última parada serà a Granollers.

Potser un jove angoixat? Una dona a l’atur? Un home deprimit?

Ara ens anuncien que el tren amb el qual hem arribat se’n torna cap a Barcelona, Una munió de gent s’abalança cap els vagons. És tota la que estava esperant a l’estació des de feia més de dues hores. No m’atreveixo a pujar-hi. L’Elisenda em diu que em ve a buscar a Granollers. Arribem a les 9 del vespre a casa seva.

Per què algú es deu haver tirat al tren?