PENSAR AMB EL COR I SENTIR AMB LA MENT

Hi havia una jove asseguda a terra amb un cartell als seus peus on resava: caritat. Un home s’hi va acostar, la va mirar i li va dir: “sóc caporal. Et faré una oferta molt caritativa: et portarem al metge i et donarem sostre i menjar a canvi de treballar tots els dies. Crec que pots ser útil durant bastant de temps”. La jove el va mirar i va dir: “això no és caritat, és explotació”. L’home va respondre: “llavors mor-te de fam”. Al cap d’una estona va aturar-se una dona gran i li va dir: “nena, si véns amb mi tindràs vestits cars i un home cada nit, a més d’uns quants diners”. La jove va respondre: “això no és caritat, és esclavitud”. La dona la va amenaçar: “millor que dormis amb un ull obert, desagraïda”.
Abans de tancar els comerços, un jove empolainat i d’aspecte acomodat li va dir: “ets maca. La meva petita vol una mare i jo una altra dona. La meva va morir fa dos mesos. Vine amb nosaltres!” La jove, dubtant, va contestar: “això no és caritat, és caprici”. Ell, amb expressió burleta, li llençà una moneda i va replicar: “tu t’ho perds”.
El sol fregava l’horitzó quan una vella es va arrambar al mur i, amb certa dificultat, es va treure les seves sabates foradades i començà a treure’s el vestit, força desgastat, fins que es va quedar despullada. Després li va dir: “té. Ara no els necessitaré”. En aquell moment van arribar dos guàrdies i la van prendre per impudícia. La vella es va girar i va dir: ¿veus? La jove, estupefacte, es va aixecar, va collir la moneda del jove ric que havia caigut a la seva vora i va córrer cap a un dels guàrdies: “si us plau, agafi aquesta moneda! La meva tieta està una mica malament del cap però em fa companyia! Els homes van llençar la vella del carro on l’havien pujada i van marxar. Llavors aquesta va dir: “gràcies, maca, això és caritat,... la que es pensa amb el cor i es sent amb la ment”.

Ona Muria