Cercador
Inferno
Un relat de: joandemataroTornes dels cercles de l’Inferno
i et deslliures d’aquesta veu hipnotitzant
que t’abraça amb traïdoria.
És tan fàcil assetjar la debilitat,
riure’s de la bonhomia
quan paraules i controvèrsies s’enreden…
Com es pot ser tan cruel ,
tan insaciable!
Alaferit, intentes volar…
És un vol ras, no tens esma.
Conscient de tot i del res, t’atures,
obres els ulls i t’adones que aquells que tant enyores,
definitivament, no hi són!
Mai més rebràs el tacte suau de les seves mans,
ni sentiràs les seves veus confidents,
ni et podràs arrecerar en les seves mirades dolces…
I tu, testarrut, què vols viure
- més pels que t’estimen que no pas per tu mateix-,
li declares la guerra a l’enemic
- et declares la guerra!-
i, cercant un nou cau,
segueixes volant!
2025@joanabellaneda
Comentaris
-
Un apunt[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-01-2025
No passes gaire per aquí, però quan ho fas, deixes bona empremta, es percep que ets una persona de bons sentiments.
Rosa. -
Rebuix...[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-01-2025 | Valoració: 10
a tota una situació no desitjada, la falta d'autoestima, l'enyorança, la dependència amb els altres. Tot un seguit de circumstàncies que no li permeten viure en pau.
Molt profund i revelador aquest poema, m'ha agradat molt joandemataró.
Bon cap de setmana conciutadà