Cercador
QUE BONICA!
Un relat de: joandemataro- Compartir:
L’abella que , inconscient,
escampa la vida amb
el seu vol juganer.
L’abraçada que uneix
els nostres cossos nus
i ens omple de joia.
La mirada pura de l’infant
que et desarma
i t’arrela a la vida.
La conversa sincera,
amb mirada relaxada,
que no té por al silenci.
La vida autèntica i senzilla
que perdem de vista
amb bagatel.les.
La mort, si ens agafés
en discret silenci
o plens de pau i satisfets!
2025@joanabellaneda
Comentaris
-
Flama[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 09-03-2025
Un repàs poètic de les petites coses de la vida que a voltes ens passen per alt i que tu amb saviesa, maduresa i sensibilitat a dono saps transmetre a fi de que els que a vegades anem badant no arribem a captar-les. Mercès per encendre la flama que tots duem a dins encara que la tinguem mig apagada.
-
La mort tranquil·la[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 09-03-2025
Bon dia, joandemataro:
Crec que tothom i, sabent que tots hem de passar per la mort, signarien per tenir una mort carregada de pau. Ens aquests versos que has escrit, ens la transmets. I m'alegro de què ho fagis, perquè no abunda al món.
Entre l'abella, l'abraçada, la mirada, la conversa, la vida i la mort, em quedo amb la conversa ja que em considero persona de lletres i m'agrada enraonar en altra gent per compartir distints punts de vista.
Fins la propera, i continua compartint versos i idees.
Helena -
Senzillesa[Ofensiu]Rosa Gubau | 08-03-2025 | Valoració: 10
Una abraçada, una mirada, un sospir profund... La bellesa de l"abella, la bellesa de la senzillesa.
Amb aquest poema, ens has fet un preciós regal.
Gràcies per compartir-ho.
Bon cap de setmana joandemataro.
Rosa.
