Cercador
PLOU
Un relat de: joandemataro- Compartir:
PLOU
Miro per la finestra, plou.
Sempre que plou
se’m desperta una especial melangia
tan fonda , que em remou.
Aleshores, penso en la vida
i en la mort, en tu i en mi,
en el que podríem haver estat
i en el que mai serem.
Recordo moments feliços
íntimament compartits
petons i carícies, confidències,
somriures silents.
Recordo cada pedra
que aixecàvem plegats
per construïr-nos, per créixer,
enamorats d’un futur traïdor.
Mentrestant ,el so de la pluja
que no s’atura, va desfent
aquesta ànima confosa
i m’enfanga i m’ofega.
És aquesta melangia ,
inútil i recorrent,
que no porta enlloc!
El mirall em torna al present
i em mostra les llàgrimes
que volia amagar.
Com puc acceptar el que sóc ara
sense tu?
Em sento tan miserable
per buscar la felicitat!
Tanco els ulls, respiro lentament
miro per la finestra,ha parat la pluja,
de moment…
2026@joanabellaneda
Miro per la finestra, plou.
Sempre que plou
se’m desperta una especial melangia
tan fonda , que em remou.
Aleshores, penso en la vida
i en la mort, en tu i en mi,
en el que podríem haver estat
i en el que mai serem.
Recordo moments feliços
íntimament compartits
petons i carícies, confidències,
somriures silents.
Recordo cada pedra
que aixecàvem plegats
per construïr-nos, per créixer,
enamorats d’un futur traïdor.
Mentrestant ,el so de la pluja
que no s’atura, va desfent
aquesta ànima confosa
i m’enfanga i m’ofega.
És aquesta melangia ,
inútil i recorrent,
que no porta enlloc!
El mirall em torna al present
i em mostra les llàgrimes
que volia amagar.
Com puc acceptar el que sóc ara
sense tu?
Em sento tan miserable
per buscar la felicitat!
Tanco els ulls, respiro lentament
miro per la finestra,ha parat la pluja,
de moment…
2026@joanabellaneda
