Cercador
PECARÉ SEMPRE
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
PECARÉ SEMPRE
No ens coneixem encara, però jo sé qui ets. Cada dia penso una mica en tu, de vegades mentre dino i la Amèlia m’explica anècdotes que no m’interessen sobre les desavinences de la seva colla d’amigues; molt sovint a la feina, mentre prenc el cafè matutí davant la finestra del passadís, vora la cafetera vella, aquella que gairebé ningú fa servir, però que, per mi, fa els millors cafès. La del replà de la sala de reunions és nova, pantalla tàctil i infinitat d’opcions per a personalitzar els cafès (caramel, xocolata negre, d’avellanes, llet de soja, de civada...) i incorpora un variat assortiment de snacks per acompanyar el cafè i les cues. El meu racó és més discret i íntim per pensar en tu.
Però sobretot, quan més et trobo al meu pensament és quan sóc a la dutxa. Quan l’aigua calenta regalima pel meu cos, imagino que són els teus dits els qui acaricien la meva pell, tanco els ulls i et sento a prop; el teu alè fregant-me el coll es confon amb el baf de l’aigua; respiro el tacte dels teus llavis sobre els meus mugrons; escolto la teva llengua dins la meva boca mentre els meus dits baixen per acariciar el meu clítoris; recolzo la mà a la paret humida mentre tu m’agafes amb força i jo panteixo arribant al clímax; inhalo la teva suor abans no desaparegui sota l’aigua.
Espero que algun dia les nostres vides coincideixin i els nostres somriures ens deixin embadalits. Sé que en algun moment apareixeràs perquè el meu desig per tu ja és viu i t’atraurà a mi. La calidesa dels teus llavis, el vigor dels teus braços, la sensualitat de les teves mirades em fan vibrar cada dia en molts instants. Encara no ets real, però ho seràs, perquè tu, ets el meu pecat, i amb tu, pecaré sempre.
GRANOTA11_
No ens coneixem encara, però jo sé qui ets. Cada dia penso una mica en tu, de vegades mentre dino i la Amèlia m’explica anècdotes que no m’interessen sobre les desavinences de la seva colla d’amigues; molt sovint a la feina, mentre prenc el cafè matutí davant la finestra del passadís, vora la cafetera vella, aquella que gairebé ningú fa servir, però que, per mi, fa els millors cafès. La del replà de la sala de reunions és nova, pantalla tàctil i infinitat d’opcions per a personalitzar els cafès (caramel, xocolata negre, d’avellanes, llet de soja, de civada...) i incorpora un variat assortiment de snacks per acompanyar el cafè i les cues. El meu racó és més discret i íntim per pensar en tu.
Però sobretot, quan més et trobo al meu pensament és quan sóc a la dutxa. Quan l’aigua calenta regalima pel meu cos, imagino que són els teus dits els qui acaricien la meva pell, tanco els ulls i et sento a prop; el teu alè fregant-me el coll es confon amb el baf de l’aigua; respiro el tacte dels teus llavis sobre els meus mugrons; escolto la teva llengua dins la meva boca mentre els meus dits baixen per acariciar el meu clítoris; recolzo la mà a la paret humida mentre tu m’agafes amb força i jo panteixo arribant al clímax; inhalo la teva suor abans no desaparegui sota l’aigua.
Espero que algun dia les nostres vides coincideixin i els nostres somriures ens deixin embadalits. Sé que en algun moment apareixeràs perquè el meu desig per tu ja és viu i t’atraurà a mi. La calidesa dels teus llavis, el vigor dels teus braços, la sensualitat de les teves mirades em fan vibrar cada dia en molts instants. Encara no ets real, però ho seràs, perquè tu, ets el meu pecat, i amb tu, pecaré sempre.
GRANOTA11_
Comentaris
-
El pecat no és el mateix[Ofensiu]GRANOTA11 | 04-02-2020
Kefas, el pecat aquí no és la masturbació, no era la meva intenció que s'entengués així. El "pecat" en sí és, l'ell que no existeix i al que ella va a parar cada dia. El voler estar amb ningú i a la vegada només amb ella.
Des de la teva perspectiva, suposo que també, en temps passats, es podria entendre com un pecat.
Gràcies pel teu comentari. -
Per sort, això va canviant[Ofensiu]kefas | 03-02-2020
Ara el pecat, l’error, la falta, és el malbaratament de l’aigua i l’energia per escalfar-la.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295742 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!