Cercador
pebre i orenga
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Ferum d'hormones a quarts de set:
despertar que acreix i eixampla,
que toca
i eriça.
Concep l'acte.
Pebre i orenga.
Reneixen en la penombra
els aromes de cossos humits
fregant-se suau
i sembla onejar de nou
l'espigol sobre les sines
i rugir el pebre roent
a l'entrecuix despert.
Orenga i pebre.
Retorna l'oreig d'orenga
entre palmeres i costes rocoses
destriant-se del viu safra
de terra endins
i tot es mescla amb xiles rabiosos
salats per la sal d'oceans i exilis.
Pebre
per tu
i orenga
per mi.
Per tu que reneixes en l'ombra
de cada cos que es vessa en mi
amb la fragancia de l'enyorada Mediterrania;
per mi, que cerco en l'alquimia d'olors d'altri
el record taciturn de tantes nits en tu.
Sobre la teva pell.
Sobre la meva pell.
D'aromes ara tan llunyanes al tacte.
Pebre i orenga.
Rastres d'aromes a quarts de vuit:
suor que espasma,
decreix i minva;
que silencia
i plora.
Tanco els ulls.
Orenga
per tu
i per mi pebre.
Comentaris
-
deliciós[Ofensiu]blaumar | 23-07-2005 | Valoració: 10
M'ha fet venir ganes de menjar i tot!
-
Assaonar la vida, mmm[Ofensiu]OhCapità | 21-06-2005
d'una manera tant sensual i bella em deixa sense paraules. Jugues amb les paraules amb harmoniosa calidesa. Aromes, sentits desperts i records, mmm, ...
Amb un ritme canviant, suau i dolç, excitant i ràpid, ho té tot. Portes per on vols les sensacons del lector.
OhCapità.
(ah, i ben tornada a casa, un petó aromàtic per vos!) -
la sensualitat[Ofensiu]Lavínia | 14-06-2005
que transpira tot el poema, quetzcoalt, m'ha encantat. La vivor de colors, les imatges:
la teva enyorada Mediterrània que t'empeny a cercar colors d'altri...
doncs, et surten com un quadre impressionista.
Felicitats Quetzcoalt i gràcies pel teu comentari.
Petons -
Fa venir gana.[Ofensiu]David Gómez Simó | 14-06-2005 | Valoració: 10
Ufff!!!!
Millor no el comento, que encara no he sopat.
Ara de debò: molt sensual, com tot el que escrius. Ets carn i esencia feta lletra.
Enhorabona!!!. -
has tret els pinzells...[Ofensiu]Capdelin | 13-06-2005
i a pintar... ( l'ambient captiva )... ve l'aquarel·la de mar endins o a l'oli que sua la palmera... i mulles i pintes els esbossos precipitats i trèmuls que havies fet amb els dits... t'embarasses de poesia, de semen de coco primitiu i salvatge i pur... i ens deixes aquest poema e pebre i orenga, de crit i obertura, d'òpera esquinçada...
uauau!!! ets una artista! està a la venda el quadre?
petons i abraçades!!!! -
És una cançó[Ofensiu]brumari | 12-06-2005
carregada de ritme i de sensualitat.
També d'enyor i de recerca de noves sensacions, a cavall dels cinc sentits.
M'ha agradat molt.
Petons
-
sensacions...[Ofensiu]ROSASP | 12-06-2005
Un joc de paraules preciós, que és la combinació de les olors retingudes a la memòria i el picant que dóna caliu a la passió.
Tot barrejat porta sensacions a borbolls, pebre i orenga per no perdre el gust de fantàstiques sensacions, capturades amb els cinc sentits.
Molt bonic el contingut i molt lleuger i àgil el ritme.
Una abraçada molt gran!
-
Tal un billar[Ofensiu]Gica Casamare | 12-06-2005 | Valoració: 10
Com un billar,
el tac al cor,
el cor a ell,
carambola
i tu,
tot per tu.
i el teu record,
tac-tac-tac:
Carambola.
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161831 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com