Cercador
Passarel·la
Un relat de: Mercè Bellfort- Compartir:
Passarel·la
S'acosta el gran dia en què podrà exhibir la seva figura. No se'n penedeix de ser grassa: sempre ha lluït el seu cos amb molta gràcia i orgull. Davant el mirall es va col·locant amb parsimònia la disfressa que ha confeccionat amb una il·lusió desmesurada. Creu que té tots els números per guanyar el concurs organitzat pel centre recreatiu del barri. Aquest cop deixarà a tothom sense alè. Comença a caminar elegantment amunt i avall de la cambra. Se sent cofoia amb el seu aspecte provocador: l' escot generós deixa al descobert l'exhuberància dels pits, el vestit sedós permet endevinar unes cuixes arrodonides que poden provocar un efecte especial a més d'un espectador, els talons de pam ajuden a enlairar la menudesa de la Gigí, el maquillatge engrandeix el tamany dels ulls i destaca els llavis rogencs , la perruca rossa fins a la cintura i una corona daurada donen el toc de gràcia.
-"Espectacular seré la perfecta Bella Dorment!"- pensa la Gigí.
Després d'aquest acte d'autoafirmació de les seves possibilitats es despulla per ficar-se al llit i esperar l'endemà.
L'endemà surt el sol però a ella l'ha visitat la nit. Els focus de la passarel·la no s'encendran, totes les amigues restaran al seu costat, disfressades d'elles mateixes amb unes generoses carns . No apareixerà aquell príncep màgic per alliberar-la del somni etern com espera tothom. L'espectacle d'enguany se suspendrà i les vídues jubilades hauran d'agafar el relleu de la Gigí, la companya de l'ànima que desprenia vida pels quatre costats. Fins avui.
Comentaris
-
El somni fet realitat...[Ofensiu]Annalls | 03-06-2013
... una realitat massa real, tenint en compte el que ella desitjava. Uf m'has fet venir mal d'estomac... final inesperat amb bufetada inclosa. Bon efecte!!
Anna -
El somni fet realitat...[Ofensiu]Annalls | 03-06-2013
... una realitat massa real, tenint en compte el que ella desitjava. Uf m'has fet venir mal d'estomac... final inesperat amb bufetada inclosa. Bon efecte!!
Anna -
Com la vida mateixa[Ofensiu]Naiade | 12-03-2011
Un relat que no deixa indiferent, com sempre ja ens tens acostumats als girs, però aquest m’ha tornat a sorprendre . Tens un gran art en passar de la il•lusió i alegria d’un dia a la trista realitat del següent. Ben treballat.
Una forta abraçada
-
Dues passarel·les[Ofensiu]nuriagau | 20-04-2010 | Valoració: 10
Un microrelat de marca, marca Mercè Bellfort, és clar.
Un títol suggerent que aglutina les dues passarel·les de les que tracta el relat: la passarel·la de la il·lusió i la del condol.
Una història amb dues parts: una primera, amb una brillant i concisa narració i, una segona, amb un predomini del llenguatge poètic i metafòric. I, com a nexe, has anomenat La Bella Dorment.
Enhorabona, Mercè!
Núria
-
PRIMER CONTACTE[Ofensiu]joandemataro | 15-04-2010 | Valoració: 9
tendre i colpidor alhora, el dia i la nit, la vida i la mort, el futur les expectatives i el nores....
et felicito -
A un relat curt...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 03-03-2010 | Valoració: 10
Per no dir curtíssim, li corresponc amb un comentari curt, i per a fer-ho agafo la primera paraula del segon paràgraf: Espectacular...!
- Joan - -
Molt bon relat![Ofensiu]brins | 27-02-2010 | Valoració: 10
Després d'endinsar-me dins d'un món d'il.lusions amb realitats conegudes i acceptades, m'has fet sentir, també, la tristesa de la pèrdua.
Una narració magnífica, Mercè, escrita amb gran imaginació, i amb ploma curulla de sensibilitat i mestria. Felicitats!
Una forta i càlida abraçada,
Pilar
-
La vida és una Pasarel.la...[Ofensiu]Fada del bosc | 26-02-2010 | Valoració: 10
Aquest últim relat teu encara no l'havia llegit, però com sempre he quedat fascinada per la trama i per la manera de descriure a la Gigi, de fet mentre llegeixes aquesta història, veus la Gigi com es vesteix i t'il·lusiones amb ella... i desprès et sap greu que no pugui fer realitat el seu somni. Però a més aquest relat té molt a dir... el fet de no acomplexar-nos siguem grans, petits, grassos, prims... saber lluir el que tenim estar orgullosos del que soms i si em de morir, morir feliços, amb il·lusions...
Com sempre Mercè llegir els teus relats és aprendre i gaudir de la bona escriptura.
I el pròxim? Ja en tinc ganes!!!!
-
Quin relat més bo, Mercè![Ofensiu]Nonna_Carme | 22-02-2010
Pobreta Gigí! Ella que no patia cap complex de inferioritat pel fet de ser grassa, no va poder gaudir,físicament del plaer de ser admirada.
D'altra banda, ha tingut una mort envejable : sense patiment i amb la il-lusió d'un somni que, per ella, s'havia de convertir en realitat.
Com sempre, un gran plaer llegir-te.
Una forta abraçada.
Per cert quan tindré el plaer de conèixer-te personalment? M'agradaria tant!
Nonna -
Un relat de lluïment[Ofensiu]copernic | 17-02-2010
De lluïment de les teves capacitats literàries: d'inventar-te una història, de desenvolupar-la escrivint de manera entenedora, d'habilitat per portar al lector pels camins que només la teva imaginació crea, per donar girs a la història que la facin interessant i per concloure amb una solució sorprenent, inesperada i que a més a més provoca més d'una reflexió. D'això se'n diu riquesa narrativa, la formal i la intrínseca, la que has de llegir entre línies. Molt bon relat, en línia amb el teu progrés clar i decidit cap a l'excel.lència literària. Una abraçada! -
Ostres, Mercè,[Ofensiu]Xantalam | 16-02-2010
aquesta sí que no me l'esperava! M'ha agradat molt, el trobo suggeridor: l'exhibició imaginària per la passarel·la, els somnis, la il·lusió que ens acompanya fins al final de tot, i és que tots fem el mateix!
El trobo molt bo, quatre pinzellades d'una situació que és d'allò més estimulant i catacrac!
Les meves felicitacions, cada vegada perfiles millor aquest estil teu, tan personal i propi.
Una abraçada.
-
Mort?[Ofensiu]Bonhomia | 13-02-2010 | Valoració: 10
Si, a vegades el més esperat pot deixar de passar d'aquesta manera. Però no trobo que sigui trist. Almenys per la Gigí. Encara que ella ara ja no hi sigui, els últims moments de la seva vida eren plens d'il.lusió. I encara que el que compta més sempre és el present, la vida no és una festa, però ella l'ha acabada així. D'altra banda, si ara es creu tant en la mort, no vols dir que és perque ens convencem els uns als altres? o sigui... si la vida eterna era una mentida, per què no ho ha de ser la mort? és que ho sabem tot? jo diria que no tenim ni idea de res...
Sergi
Valoració mitja: 9.83
