Parpelles closes

Un relat de: Mireia Balasch
La mare i el pare eren ambiciosos i calculadors. Només em van tenir per omplir-se les butxaques. Les subvencions no van servir perquè els bolquers fossin de la talla corresponent o la roba es rentés quan tocava. Amb ells vaig donar una imatge pobre, perquè les coses de qualitat eren per a les altres nines. Però, ves per on, igualment em vaig espavilar. Vaig aprendre ràpid i em van sortir un parell de bons amics.

Un bon dia, ho recordaré sempre, els papes em van donar una potada. Es van enfadar amb els oncles, que mostaven predilecció per la meva vessant més romàntica i social (encara que en tinc més), i va resultar que, de sobte, era una maleducada que no els tractava amb respecte. Per això jo pensava: Ho he fet malament? No els he dedicat la major part del meu temps? No he acatat les seves ordres?

Uns nusos al cor i al cervell m’han estret des de llavors. No és que volgués agradar tothom, simplement penso que… la família és la família i parlant la gent s’entén. O no?

Quan c0mençava a acceptar que el somni de la veritat no se’m realizaria, patapam! Els oncles tenen un accident i queden mig invàlids. Era el 22 de maig.

La vida des d’aquell moment és coixa. Em costa respirar i l’estrany cosí que m’ha adoptat m’ha penjat un gran cartell negre al pit. Pesa.

Em dic Televisió de Mallorca i el 31 de desembre moriré d’inanició.

Encantada d’haver-te conegut.

Comentaris

  • Autèntic i colpidor[Ofensiu]
    Illadestany | 18-10-2012 | Valoració: 10

    Ostres, Mireia, què colpidor! És boníssim, i molt trist. Els troglodites que ocupen tots els Països Catalans des de fa 300 anys no saben res del respecte a la diferència, ni de la democràcia, ni de la bona educació, tan sols, ni de preservar les altres llengües i cultures que, segons ells, també són d'Espanya. Són feixistes i colpistes, absolutament racistes i xenòfobs, i aquests dies a Catalunya rebem tal quantitat d'agressions i d'amenaces, de moment verbals, que, tot i el nostre sentit de l'humor, a vegades em surt foc pels queixals i apago la ràdio, xk no vull sentir cap més injustícia, calúmnia i atzagaiada contra la nostra terra, la nostra llengua, la nostra democràcia, si l'únic que volem ÉS VOTAR!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mireia Balasch

7 Relats

3 Comentaris

1995 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00