Cercador
Parpelles closes
Un relat de: Mireia BalaschUn bon dia, ho recordaré sempre, els papes em van donar una potada. Es van enfadar amb els oncles, que mostaven predilecció per la meva vessant més romàntica i social (encara que en tinc més), i va resultar que, de sobte, era una maleducada que no els tractava amb respecte. Per això jo pensava: Ho he fet malament? No els he dedicat la major part del meu temps? No he acatat les seves ordres?
Uns nusos al cor i al cervell m’han estret des de llavors. No és que volgués agradar tothom, simplement penso que… la família és la família i parlant la gent s’entén. O no?
Quan c0mençava a acceptar que el somni de la veritat no se’m realizaria, patapam! Els oncles tenen un accident i queden mig invàlids. Era el 22 de maig.
La vida des d’aquell moment és coixa. Em costa respirar i l’estrany cosí que m’ha adoptat m’ha penjat un gran cartell negre al pit. Pesa.
Em dic Televisió de Mallorca i el 31 de desembre moriré d’inanició.
Encantada d’haver-te conegut.
Comentaris
-
Autèntic i colpidor[Ofensiu]Illadestany | 18-10-2012 | Valoració: 10
Ostres, Mireia, què colpidor! És boníssim, i molt trist. Els troglodites que ocupen tots els Països Catalans des de fa 300 anys no saben res del respecte a la diferència, ni de la democràcia, ni de la bona educació, tan sols, ni de preservar les altres llengües i cultures que, segons ells, també són d'Espanya. Són feixistes i colpistes, absolutament racistes i xenòfobs, i aquests dies a Catalunya rebem tal quantitat d'agressions i d'amenaces, de moment verbals, que, tot i el nostre sentit de l'humor, a vegades em surt foc pels queixals i apago la ràdio, xk no vull sentir cap més injustícia, calúmnia i atzagaiada contra la nostra terra, la nostra llengua, la nostra democràcia, si l'únic que volem ÉS VOTAR!
l´Autor
20 Relats
28 Comentaris
6053 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Les històries em persegueixen des de fa quaranta anys i, quan les vaig trobar a faltar, vaig decidir estudiar periodisme. Escric per a mi, per als altres, invento per als meus fills i cerco més enllà de les estrelles el sentit d'una vida plena de màgia i misteri. En un debat etern entre ment i cor, sovint les imatges ajuden més que els mots. Com tothom, respiro per transcendir i estimar.Gràcies per llegir i dir.
Mireia