Pandèmia

Un relat de: Prou bé
Al matí quan ja comença
La foscor a desaparèixer
Miro el cel i , poc a poc,
Veig com el dia s'aixeca

Mentre dormo amb el repòs, tinc el regal de la pau "del no record" . Els pensament i sentiments, agombolats pel silenci, és dilueixen com núvols a l'inconscient. Mes quan ve el nou dia i m' envolta la cridòria, em pesa tornar a pensar. Torna l'angoixa del present que em crea tan desassosseg. Tot el que em neguiteja té molta força…

Ens ha tocat i hem de viure
Aquests temps tan revoltats
Que, de forma molt punyent,
A tots la vida ha canviat

Quan vaig tenir notícia d'els primers casos, no podia, ningú podia, intuir la tragèdia que ens sacsejaria amb tanta crueltat. He seguit l'evolució de la pandèmia amb interès personal, sense poder obviar l'interès i sentit crític professional.

Adéu petons i abraçades
Converses i retrobades
Amb familiars i amb amics
Tancats a casa hem vist
Com s'escolaven els dies
Per un llarg i estret camí.

He estat molt informada, com tothom, i, a cops, mal informada. Però sempre he vist clar que per consciència i per prudència cadescú és responsable d'ell mateix i del seu entorn. He hagut de prendre decisions que m'han fet mal….el Nadal celebrat sense família, no fer festes per aniversaris, cap trobada amb amics...en són només alguns exemples.

Però jo he tingut opcions
quan molta gent que m'estimo
no es poden ni plantejar
res a fer, ho han perdut tot!

I ara, quan semblava que li teníem el peu al coll, el virus torna amb força anant per davant i destruint confiança i esperança.
Les causes ? Moltes. Cap d'elles, de forma aïllada, es pot responsabilitzar del què passa. Però sí hi ha un fet que segueix sent únicament personal: no baixar la guàrdia, no pensar que a mi no em passarà, i, el que és pitjor, dir que si em contagio és igual perquè, així, ja ho hauré passat i ja estaré immunitzat!
Mal O poc informats? Potser fatigats. Tanmateix és ben segur que no ens podem permetre fer com si ja estés tot sota control !

Com que el futur és incert
tots, joves i no tan joves,
pensem, en què ens la juguem?

Potser és quelcom tan senzill com poder viure en plenitud.

Amb total cordialitat

Comentaris

  • un resum [Ofensiu]
    Atlantis | 27-07-2021

    Un resum de les idees,sentiments i pensaments de tot el temps de la pandèmia.

    Molts d'ells compartits. I és que quan semblava que s'acabava torna a estendre's i no s'acaba de veure el final. Potser no hi ha final, sinó que haurem d'aprendre a conviure amb la covid.

    Està bé la combinació de prosa i vers, però potser jo diferenciaria més el què son sentiments amb vers els pensaments en prosa. Bé, només és una opinió.

    abraçada de bon estiu..

  • Informació de la pandèmia...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-07-2021


    Has aconseguit una gran prosa-poètica sobre la Pandèmia, on relates amb molta asseveració tot el que ens està passant i hem passat sobre aquest tema tan cruel que ens ha deixat. Realment senzill i a la vegada el que ens envolta i també personalment teu.
    Gràcies, Prou bé, per la teua visita i el teu amable comentari, al meu poema "Vull cercar-te", on em dius que és magnífic.
    Salutacions cordials.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

27 Relats

140 Comentaris

4326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com