Cercador
Orbesa (A Sergi Yagüe i Garcia)
Un relat de: deòmises- Compartir:
No és orba la genialitat
I sap forjar en la farga dels seus dits
El gemec de la llàgrima,
El contorn del batec
I l'enyorança perpètua de la llum.
Sense saber com, sorgeix
I satisfà el món amb les carícies
De la corda; calma
La lívida fredor que l'envolta,
Aturat en el vímet de la tarda.
Fruirà del sol de la música
Que escalfa la seva balba
Pell, que recorda
Cada resquícia de llum que els iris
No han pogut copsar.
No és orba la genialitat
Quan és enclusa de la musa desperta.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 12-01-2008 | Valoració: 10
una meravella amarada de la teva profunditat insòlita que et fa escriure aquests versos fondos i vulnerables que traspassen interiors sense demanar llicències.
Un plaer, com sempre! -
Ja t'ho vaig dir[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 27-12-2007
Un gran poema que hauria tingut mooooltes probabilitats d'emportar-se el repte.
Una abraçada!
Sergi
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306736 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978