oN éS L'amoR?

ara no sé on, però ho he sentit a dir, que tot està a dins del cervell. Jo crec que totes les coses comencen amb una idea i és aquesta idea la que ens porta cap aquí o cap allà. Vull dir, que si no tinguéssim la idea de l'amor que sentim per aqueell noi, doncs el cor es quedaria tan ample. O sigui, opino que sí, que tot comença en la ment.
un petó, tens unes poesies motl maques
Glòria

AnNna guapa , el poema es molt maco i el cnvi aquest tant brusc k fas queda molt be!!! vinga guapa molts petonets!!!

Poder es diu aixo perque el cor fa que tot esser viu visqui... al igual que l'amor, que li dòna vida eterna.

Poder... és perque quan estas aprop d'algú que estimes, sents com el cor batega més fort... poder..

La poseia m'ha agradat, fas un canvi sobtat que pot deixar al lector mig atontat :)

Hola AnNna:
Es un poemé en molt de sentiment.
Tens molta raó, no se per quin motiu és, pero sempre atribuim els sentiments emocionals el cor.
Tinc el cor trencat, fet bocins? i moltes mès expressions.
Una abraçada.

el sentimentalisme t'envolta de tal manera que el poema esdevé un clam a l'amor a allò que la seva absència et fa patir: "el cor està trist/el cor està confós", per dir-nos que si no és una cosa de "la ment".

Fixa't que esmentes part del cos en les teves indagacions, amb la qual cosa impreques el lector perquè et doni la resposta.

T'he de dir que no ho sé. No sé d'on surt l'amor ni la passió. Sols sé que literàriament se li ha donat una preeminència al cor. Possiblement la tradició cultural hi mana.

El poema transpua emotivitat, pròpia de l'adolescència d'algú tan sensible com tu AnNna.

M'ha agradat força.

Petonets, bonica!

Rima facil i senzilla, però paraules simples i un gran poema com a resultat

AnNna:

Et dius com la meva filla però amb una ena menys. Veuràs dinsr el llenguatge shan agafat expressions, que són com metáfores. I al cor li a tocat aqesta part, perquès es evident que els sentiments emanen de la men però, dic jo, no serà perquè quan hàs de veure algú important per tú, s'accelera?. Potser la por va a parar el cor fent-lo bategar de manera insistent. çSi tens por per alguna cosa, també es dispara.
Serà per això, però tu tranquil·la, es d'aquelles preguntes que amb una reflexió hi ha prou. De tota manera és una bon tema el de la teu poema. Ets molt jove, continua escrivint sense parar i així descubiràs si això es flor de un dia o de molts dies, o serà sempre, la poesia, la teva companyia, com la dimguem-ne filosofia va ser per a la -Susan Sarandon. (Finada recentmewnt) ANDAVANT i FORÇA.
CESC ARNAU

força original per a un poema. I és clar, acaba en pregunta. Com, sinó, l'hauries de cloure?

I és que, crec jo, no hi ha resposta. Tothom parla de la química de l'amor, tothom ha sentit en alguna ocasió que no es pot estimar sense conèixer, tothom ha experimentat el dolor dins el pit quan la persona estimada et falla o s'allunya... Així doncs... ment, cor, cap, pit??

Si algun dia ho esbrines, m'ho fas saber. Ni que sigui per aplacar la meva curiositat.

De moment, segueix estimant, encara que de vegades estimar impliqui patir. Segueix vivint. I segueix escrivint!

Salut!

LLIBRE

t´admiro i t´estimo amb tota la meva MENT ( je je je )
bon NnNADAL ( amb tres ennes, je je je )

Ara, et disposes a trencar una de les tradicions romàntiques més antigues de la història (assimilar el cor a l'amor, vull dir). Saps, m'ha picat la curiositat... Per alguna raó deu ser, no, que assimilem l'amor al cor? O no?
Per altra banda, tens tota la raó, l'amor està dins la nostra ment, però... és tan difícil pensar amb lògica i raonadament quan s'està enamorat!!! ;-)

Vinga, JA NOMÉS TE'N FALTEN 3!!!

Salut i força

Vicenç