Omicidi

Un relat de: Mena Guiga
Van reunir-se, com sempre, a trenc d'alba. En Yuri Das tocaria els timbals baixos amb pals poc tubulars i la Das Yúria cantaria i de fons, a més, es sentirien bols tibetons, que no premien massa les oïdes més queixoses.
Hi assistí la mateixa gent tipus namasté abraça-arbres de sempre. Un total de vint-i-dues persones, nom mestre importantíssim que feia que haguessin de pagar un extra de vint-i-dos euros als 111 -un altre nombre esòteric- del total de les quatre sessions d'una hora de om-sanació.

Ommmmm, el so arcaic, el so arquetípic, el so ignot, el so universal, el so unificador, el so catalitzador, el so connector, el so de la vida eterna.

Ooooooommmm, tots a l'uníson.
Ooooooommmm, ooooooommmm, ooooommm, oooooommmm, ooooommmm, ooooommmm, oooooommmm, ooooommmm, oooommm...

Els sortia, sincerament, força ultratòmbic. I seguien. L'allargaven. L'arrossegaven. El gastaven. Se l'exigien. Oooommmx22, semblava el nom d'un club de...

A prop, del cementiri estant, al costat d'un camp abandonat on encara sorgien a l'atzar quatre patates i cebes en terra adobada, una colla de zombies en va tenir prou. Anaren directes al centre Kilòmetre Om Equilibri Zoom i hi calaren foc. Socarraren els vint-i-dos més els dos curadors i la síl·laba de l'existència etèria infinita. Omicides.

Comentaris

  • És que provoquen[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-12-2021

    Hahaha no m'estranya, hi ha sons que repetits una vegada i una altra poden tornar boig al més tranquil, inclús als morts. Fins i tot els noms dels protagonistes són les mateixes paraules en diferent ordre, massa omnotonia hahaha. Divertit!

  • La culpa és de la "m"[Ofensiu]
    kefas | 18-12-2021

    La o, pobreta, és una lletra d'aire rodó. Surt en plan sorpresa, com si l'aire estigués despistat i, tot d'una, el llencéssin a l'exterior sense pre-avís. En canvi, la "m" és trontolladora. El seu propòsit és fer vibrar i ja se sap que les vibracions molesten. I molt quan no són gaire bones.

  • Ommmmm[Ofensiu]
    Prou bé | 17-12-2021 | Valoració: 10

    Molt booooo...m!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

858 Relats

929 Comentaris

382700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com