L'Adam i la Madam

Es va llevar sense ganes de llevar-se. Ni de rentar-se. Ni de fer l'esforç de regalar un somrís al mirall pigat de rovell per l'edat.

De cap manera, tampoc, comprovaria els bioritmes del dia. O sí? Així faria alguna cosa. El que la gràfica mostrava, va admetre, s'ajustava al seu estat actual.

- El físic, negatiu i a la baixa; l'emocional, positiu però caient; l'intel.lectual, negatiu i baixant; l'intuïtiu, negatiu avall.

La gata, la Madam, lluminosament negre atzabeja, amb els ulls d'un groc inaudit, va miolar per tal de cridar l'atenció de l'Asdrúbal.

-No, Asdrúbal, no. Sona com Aníbal. Jo em vull dir Adam. I amb l'accentuació aguda.

Amb trenta-tres anys, l'edat de Crist, l'home jove, extremament sensible, entomava el cada dia com un 'cada dia menys'.

La Madam, de cop, va passar, al seu torn, a experimentar un estat d'aflicció. Va capbussar-se en els seus records gens llunyans i la tristesa pregona l'acariciava.

L'Adam, sense adonar-se'n, en la passejada arrossegant-se per cambres que mai no obria (mare, t'enyoro!) va oblidar que la felina, com ell, recobraria el fil d'una altra mancança. "On és la meva Madameta, Madamona, Madam, Madameua?" La gata, sortint d'un dolor, entrava en l'altre. Desitjava escoltar aquells mots d'una boca que ja no existia. Llavors van sentir, Adam i Madam, travessant la paret compartida amb els veïns, els plors de la nadona que havia vingut al món amb una cama i un braç reduïts. Ningú gosava dir en veu alta que, bé, pandèmia...vacuna...

Calia tapar-se les orelles per no sentir aquella criatura.

Pitjor encara. A l'Adam li va venir al cap el xisclar dels conills d'Angora mentre, de viu en viu, els treuen el pèl en nom del lucre.

- La frivolitat, la vanitat es diu moda!- va cridar, exaltat, tocat.

La gata, de resultes, sofrí un sobresalt.

Els mobles, polsegosos, callaven la por d'un temps, que pressentien proper,
en què es desprendrien d'ells.

Del calaix superior d'una calaixera treballada pels corcs, l'home va treure'n taps per a protegir l'oïda. N'hi calien, però, uns que ofeguessin massa veus, tothora insistents, que el cervell no li perdonava.

No, aquelles vacancetes no el provaven. Si més no, a la feina s'entretenia. El tornarien a demanar, de la fàbrica d'envasos ecològics?

I què es faria per esmorzar-dinar-sopar? Una sopa de meló? Se li havia gravat d'una conversa entre dues dones d'ungles de gel (no sabia si àrtic o antàrtic), i de gimnàs tipus ioga per fer fluir l'energia tot i duent un salvaslip per les petites pèrdues als baixos gens boscosos i encara menys humits, i de viatges low cost en creuer. Vídues ambdues i amb nova parella, mai recasades, que es perd una pensió, recuperadores d'un sexe animal com jovenetes i si no les elevava espiritualment no les preocupava massa. "Quantes coses es poden saber dels altres, si escoltes amb un bon dissimul!", pensà l'Adam, i, un xic, s'enrigolà. El matí avançava i el seu ànim pujava graonets. La Madam havia marxat cap al jardí assilvestrat, ensumant possibles racons de visita o estada de rosegadors. La seva naturalesa, indefectiblement, l'hi conduïa. D'aquesta manera la gata deixà aparcat el seu trobar a faltar, massa gegantí: la difunta mestressa...i...l'arrabassament dels seus tres gatets. On sou, on sou, on sou...us cerco, us busco, tinc tres forats a l'ànima, on sou, on sou, on sou, fills meus?

L'Adam, mentrestant, continuà necessitant quelcom que, si més no, fos una distracció. I la trobà, buida, tot i que d'agrair. Abans, doncs, de posar el mòbil a carregar sobre una rajola freda, va anar directe a un vídeo curt que duia per nom 'La màgia de la meva cabellera', on un tal Pascal d'una cinquantena d'edat es promocionava, baixaestofament, per aconseguir nòvia/nòvies. Quina tirallonga de likes que la filmació li havia procurat! En Pascal ressaltava descaradament, fent ús de rajos solars ben direccionats, els seus cabells. Hi acompanyava una expressió sexy-indi-jívaro que hiperbolitzava. Deia:

"Bones senyores, sóc Pascal, de la província de X, i aquest és un vídeo perquè em tingueu present les dones de trenta fins a uns cinquanta-quatre anys. Res, doncs això, que escullo dones uns dotze anys més grans o més petites. Gairebé no tinc contacte amb les drogues. Practico la intel.ligència, la cultura, la filosofia, l'educació, el saber estar. Tinc una bona feina. En el futur tindré una bona feina. Practico uns quants esports. Sóc esportista. Gairebé no tinc contacte amb els 'estufapacients'. No m'agraden perquè debiliten i jo intento milorar físicament i mentalment. Doncs això, que escullo dones d'uns trenta anys. Mireu la màgia de la meva cabellera! Sóc de raça blanca, ok? Al juliol i agost i setembre em bronzejo una mica, però no massa. A l'hivern sóc de raça blanca, ok? Mira la màgia de la meva cabellera! Negre atzabeja. Doncs res, això, dedico el vídeo a totes aquelles dones d'uns trenta fins a uns quaranta i escaig, curts o llargs. Em van escollir Míster Sexy a la Zona de Bellugueig, aquí a Y. M'enrecordo de totes vosaltres, ok, tant si hi vaig tenir o no contacte físic, espero estar amb algunes més. Sóc feminista. Cerco dones solteres i sense nòvio, ok? Mira la màgia de la meva cabellera! He pogut tenir 'pinitos' al món de la moda. A l'any Z hi va haver observadors: pels meus cabells, dents i el meu aspecte d'estranger. Mireu la màgia de la meva cabellera!".

En el fons, l'Adam, més que enfotre's, va encetar una pena per aquell personatge.

-Com en som, de presoners, d'un sistema de perversos engranatges!.- cridà, cridà l'Adam, no pas l'Aníbal ni l'Asdrúbal. Es notà una millora força substancial envers l'inici de dia. Imaginà les línies biorítmiques. La Madam tornava a ser al seu costat, fregant-li les cames. Ell va flexionar les seves per assolir l'alçada de la gata i xiuxiuejar-li a cau d'orella i sense taps: "T'estimo".