Oda al català

Benvolgut / benvolguda relataire:

El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Cordialment,

Comissió de Concursos


TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

Encara que no és el darrer poema publicat, no he pogut resistir la temptació d’obrir aquesta Oda, de seguida que he vist el seu títol al teu espai.
Ja tenia ganes de llegir-te, després de les vacances d’estiu i la desconnexió que comporten per part meva, i quina millor lectura que aquesta!

Has aconseguit una bona barreja d’actualitat social i de sentiments personals,
i has fet un bon recorregut des del “jo” personal que parla en els primers versos ( vaig començar, vaig gaudir, el meu son, m’embolcallava, em va ensenyar ) fins al plural dels “nosaltres” amb què ho acabes: lluitem, assaborim, prenem el que és nostre.

T’envio una abraçada per celebrar el nostre retrobament en aquest espai nostre compartit, mentre espero poder coincidir aviat amb tu en persona amb qualsevol pretext que ens brindi la tardor o l’ARC,
Unaquimera

M'encanta poder compartir tots els teus sentiments, sensacions i pensaments sobre la nostra llengua. Has expressat tot allò que m'és proper, propi i vital. Ja sé que molta gent no ho pot entendre, però la llengua que se sent a l'úter de la mare, guarda per sempre la cadència a l'oïda. No cal intentar convèncer aquells que pensen d'una altra manera. El cor té raons que la raó no coneix.

Un poema suau i potent alhora que conté dolces paraules d'amor i crits esclatants de llibertat; un poema que deixa palesa la gran estimació que sents per la nostra llengua. Felicitats!

Una forta abraçada, Montserrat,

Pilar

Hola Montse. Em fa molta il.lusió comentar-te un fet increïble: aquest dissabte dia 8, finalment em caso! Serà a Ribes de Freser, amb l'Olga, un cor de dona que m'omple. Ja som grandets però sabem valorar el que tenim i sentim. Sóc feliç i m'alegra molt poder-ho comunicar a gent com tu. Una forta abraçada de

l'aleix

Hi ha qui ama la llengua des del ventre matern, perquè amb ella s'ha nodrit, ha crescut i s'ha desenvolupat.
Hi ha qui, com en el meu cas, és aquesta la que s'ha creuat pel camí com una companya amorosa que s'ha instalat de per vida i a qui hem aprés a estimar com a part del nostre ser.
En qualsevol cas, de la llengua adoptada em sent orgullós de ser dipositari d'un idioma de tan antiga llavor esparsa per ambdós llindars del Pirineu, que ha desafiat segles d'història i llegües de terres fins arribar a mi.

Una abraçada d'aquest valencià d'adopció.

Llorenç

Hi ha qui ama la llengua des del ventre matern, perquè amb ella s'ha nodrit, ha crescut i s'ha desenvolupat.
Hi ha qui, com en el meu cas, és aquesta la que s'ha creuat pel camí com una companya amorosa que s'ha instalat de per vida i a qui hem aprés a estimar com a part del nostre ser.
En qualsevol cas, de la llengua adoptada em sent orgullós de ser dipositari d'un idioma de tan antiga llavor esparsa per ambdós llindars del Pirineu, que ha desafiat segles d'història i llegües de terres fins arribar a mi.

Una abraçada d'aquest valencià d'adopció.

Llorenç

a la nostra llibertat. Sí, Montse. Visca la nostra terra i la nostra llengua i que , d'una vegada ens deixin tranquils.
Gràcies pels teus comentaris sempre amables.
Una carinyosa abraçada .

Actuem! Davant els dubtes, els problemes, hem de pensar i arribar a una conclusió; i després, actuar en conseqüència. No ens podem quedar a casa esperant que ens ho resolguin tot. Hem d'actuar! Una gran poesia, carregada de sentiment, plena de raó i amb l'esperança que s'acosta a la realitat. Endavant tots! Una abraçada patriòtica.

Aleix

és aquest el sentiment tan arrelat, fort i irrenunciable que sentim... i si algú no ho entén és que no vol

gràcies montse pel teu comentari i per compartir

abraçades
joan

Quines paraules més belles!

Un cant que neix de molt endins i que els teus versos onegen amb tot el sentiment que ens agermana.
És trist però que encara necessitem fer aquest crit.

Un poema preciós Naiade.

M'ha agradat retrobar-te.
Una abraçada
Núria