Oda a la distracció externa

Un relat de: relatsdelbuscador
Oda a la distracció externa

Bàlsam de perpètua joventut
Elixir de vida eterna
Evasió en tota magnitud
Excloure a l'inconscient de la caverna

Desgast extern
D'irrellevant origen
Fugida endavant
Absència d'oxigen
Oprimir el saber
Prolongar l'error
Espessir les capes
De la sensibilitat major
Enfonsar-se en la dualitat
Pretensió banal
d'insolència infantil.
Progènie espúria
Mísers descendents d'Adam
Adlàters de l'abjecció
Girant el cap
Cloent els ulls.
Permutant goig momentani
Per vergonya permanent.
Alienant pobresa, malaltia i dolor
A canvi d'una vil, efímera i intranscendent satisfacció

Tots aquells qui
Per mitjà d'activitats externes
Fruit de la virtut o del vici
Escapem ignominiosament
Del que portem dins
Reivindiquem, amb iniqua
El privilegi
De la irresponsabilitat.

Comentaris

  • Seny i ...[Ofensiu]
    llpages | 29-01-2023 | Valoració: 10

    rauxa, és clar! Les persones equilibrades psicològicament necessiten beure d'ambdues coses, sempre que respectem el proïsme, lògicament. Un poema encertadíssim, bona feina, relatsdelbuscador!

  • Prou bé | 26-01-2023

    I moltes coses diu el teu poema que cal llegir i rellegir a poc a poc!
    M'ha agradat el ritme suau, avançant deixant fluir els pensaments.
    Amb total cordialitat